Blat de moro per pinsos

“Espanya ha substituït el gra ucraïnès per importacions americanes”

preus a les fàbriques europees i una disminució de les exportacions russes, amb una especial incidència en les potasses. Les conseqüències arriben a tots els països, també als països llatinoamericans. Hi ha informes molt preocupants sobre l’impacte en l’agricultura brasilera.

Com afecta Espanya el bloqueig del gra ucraïnès?

Espanya ha substituït la compra de gra ucraïnès, sobretot blat de moro per pinsos, per gra americà que estem adquirint als Estats Units, el Canadà i el Brasil.

Quins són els països més exposats?

El problema es concentra en 47 països, especialment dependents de les importacions de Rússia i Ucraïna. Esmentaria un exemple extrem: Eritrea, dependent al 100% del cereal dels dos països. Tenim el problema d’Egipte, on el preu del pa és un factor polític important. Hem d’estar atents a Tunísia, el Líban i el Senegal. Ja hi ha hagut esclats socials a Zimbàbue i Kènia.

I el Marroc i Algèria?

Són dos països relativament estabilitzats. El Marroc compra els cereals a França i Algèria també acaba de fer públics nous contractes amb França.

Hi ha una cosa que és difícil d’entendre. Abans de la guerra, Ucraïna figurava com el cinquè productor mundial d’ordi, el sisè de blat de moro i el setè de blat. Per què provoca tant de mal el col·lapse del cereal ucraïnès?

Ucraïna és un país molt fèrtil, gràcies a les anomenades terres negres de la seva gran plana. Més d’un 70% de la seva producció es destina a l’exportació, ho dic en present perquè la batalla no s’ha de donar per perduda. Ucraïna ocupa un lloc molt important al mercat internacional de cereals. Quan falla una peça, tota la cadena internacional es ressent, els preus pugen, els mercats es tornen molt volàtils i tot es

Quin serà l’impacte a Espanya? Sigui realista.

Tenim una afectació molt clara en els costos energètics. Disposem d’una producció nacional de fertilitzants que ens cobreix un 50% de la demanda. Pensem que França ha d’importar un 76% dels fertilitzants. La ramaderia necessita pinso i, tal com ja li he dit, hem substituït el gra ucraïnès per importacions americanes. D’una manera o d’una altra, tots els sectors estan afectats. La meva impressió és que els preus es mantindran en els nivells actuals fins a final d’any. Si fóssim a l’Espanya dels seixanta i setanta, fins i tot en la dels vuitanta, estaríem davant un problema molt seriós, atès el gran pes que l’alimentació tenia en el cistell de consum. Als anys setanta, l’alimentació suposava un 40% de la despesa de les famílies espanyoles. Avui estem en un 15%. No vull minimitzar res, perquè el creixement de preus més alt és als aliments de més consum. Els mercats estan molt nerviosos, però Espanya resistirà davant aquesta situació i el repartiment de càrregues en la cadena productiva serà més just que durant l’última crisi econòmica, gràcies a la llei de la Cadena Alimentària. Tots els sectors ho saben. ●

Alimentació i IPC “Amb el cistell de consum dels setanta estaríem davant un problema molt greu”

Capacitat de resistir “No vull minimitzar res; els preus han pujat, però avui som més forts”