La Vanguardia (Català-1ª edició)
Podem, herois de la Gorja d’en Helm
El partit d’Iglesias esgrimeix la identitat política de la ciutat assetjada mentre Díaz aspira a eixamplar-se en la conquesta
Ala Gorja d’en Helm, maleïts, abandonats i desposseïts de tot, els homes de Ròhan van resistir el setge d’Ísengard i Bàrad-dûr, la infame conjura de les dues torres. Sàruman el Blanc i el Senyor Obscur Sàuron havien d’aniquilar-los, però van fracassar. Podem havia de morir el 2019, assetjat per l’Estat Profund i les seves clavegueres, prolixes en miasmes policials, judicials i periodístiques. Maleïts, abandonats i desposseïts de tot, van suportar el setge. Així es va explicar aquesta història llavors i es torna a explicar aquests dies, en què les escoltes ratifiquen el que ja era sabut. “La història es va convertir en llegenda i la llegenda en mite”, recitava
Galàdriel.
“Què se n’ha fet del genet i el seu cavall? Què, de la banya i el seu reclam? Han passat com la pluja a les muntanyes, com el vent als prats. Els dies s’apaguen a l’oest, més enllà dels turons, sumits en l’ombra. Com hem arribat fins a això?”. El rei Théoden va ser l’heroi del congost, i de la resistència en va construir una èpica. Així doncs, Pablo Iglesias, que s’havia carregat a les espatlles les dues campanyes electorals d’aquell any, va aguantar contra tot pronòstic per sobre dels tres milions de vots i va formar part del Govern espanyol. Heroi a l’estacada.
Una apòcrifa història dels nadius nord-americans explica que el guerrer que aconsegueix una gran victòria ha de ser enviat a una missió suïcida, perquè són diferents les virtuts que s’han de meritar per a la guerra i per a la pau, i qui va triomfar en una no haurà de fer-ho a l’altra. Iglesias se’n va anar, va cedir el ceptre al perfil més dissímil de si mateix d’entre els seus lleials, Yolanda Díaz. I ho va fer explícit durant el seu comiat.
Des que va acceptar l’encàrrec, l’avui vicepresidenta Yolanda Díaz ha provat de superar el marc de la ciutadella –Troia, Massada, El Álamo–, i instal·larse en la dinàmica de la conquesta: superada la batalla de la Gorja d’en Helm, Ròhan, el regne dels homes genets, serà cridat fora de les fronteres per socórrer Góndor, el regne dels homes del sud, i dur Àragorn al tron d’Isíldur, tants anys vacant: l’objectiu ja no és sobreviure, sinó regnar sobre tota la Terra Mitjana. “Presidenta, presidenta”, escolta Díaz allà on va. A l’horitzó, recuperar els quatre milions de vots.
Podem, explicava la seva secretària general, Ione Bellarra, al Consell Ciutadà del 9 de juliol, ha de reforçar la identitat, patrimonialitzar les conquestes –sobretot, l’assoliment del Govern de coalició– i fer-se fort per ser indispensable a Sumar. A porta tancada, el to de la direcció és més cru: “Tots conspiren contra Podem, ningú no és de confiança. El PCE és perillós”.
Els cessaments d’Enrique Santiago i Amanda Meyer, avui números un i dos del Partit Comunista, de sengles ministeris de Podem, parlen de bunquerit
Toni Batllori zació, que és la manera menys amable d’anomenar aquest tancament identitari de Podem. “Som indispensables”. Com qualsevol identitat política, requereix calvaris i, igual que va passar amb el procés, Podem commemora el vil assetjament i en beatifica les víctimes aclamant les proves de la infàmia, les escoltes.
“Góndor? On eren quan el Fold Oest va caure? On era Góndor quan els nostres enemics ens van assetjar? On era...? No, el meu senyor Àragorn, estem sols”, repetia un rei Théoden reticent a demanar ajuda al congost. Tampoc Góndor no demana ajuda quan el cercle de Sàuron plana sobre la capital, Minas Tirith, la ciutat blanca. Orgulls ferits als regnes dels homes.
Podem s’encastella, herois de la Gorja d’en Helm, i Sumar els òbvia per no encimbellar la identitat dels resistents, l’aristocràcia del dolor, el valor polític de la ferida dels qui van sobreviure a tot. Les passions tristes se solidifiquen, va demostrar Iglesias, però no desperten simpaties noves.
Va resoldre la sort dels homes un mag entabanador, Gàndalf el Blanc, que va fer cremar les torrasses de Minas Tirith –el senyal de socors de Góndor– sense el permís del senescal Dénethor. I Ròhan va acudir als camps de Pèlennor, on serien derrotades les forces de Mórdor. La companyia de l’Anell, formada per un mag, un elf, un nan, dos homes i quatre hòbbits, va aconseguir greixar els rovellats greuges dels homes.
Entre Podem i Sumar, provaven de fer-ho IU i els comuns. La frontissa més funcional Podem-PCE es va trencar divendres al Ministeri de Drets Socials amb la destitució de Santiago. Podem es replega sobre l’Abisme i els ponts s’estrenyen. Qui encendrà avui les torrasses? ●
Podem vol patrimonialitzar els èxits i celebra el seu calvari, avui provat per les escoltes
Sumar vol superar el marc de l’assetjament per recuperar simpaties i arribar als quatre milions de vots