Desjudicialitzar el procés

Pedro Madueño Ramon Aymerich (Internacional), Silvia Angulo (Política), Marga Soler (Opinió), Susana Quadrado (Societat), Ramon Suñé (Viure), David Dusster (Magazine i Gent), Sílvia Colomé (Cultura), Sergio Vila-Sanjuán (Cultura|s), Joan Josep Pallàs (Esports), Elisenda Vallejo (Economia), Celeste López (Redacció Madrid), Mariángel Alcázar (Casa Reial), Ignacio Orovio (A Fons), Fèlix Badia (Fidelització), Núria García Arenas (Disseny),

Mariano Fernández (CDO, Estratègia Digital), Pau F. Rodríguez (Xarxes Socials i CMO), Álvaro Mazariegos (SEO), Jordi Canyissà (Operacions) i Salvador Enguix (València) Joel Albarrán Lluís Foix i Josep Maria Sòria

Aquesta setmana es reunirà la taula de diàleg entre el Govern central i el de la Generalitat. Aquesta trobada expressa la voluntat política de l’Executiu de Pedro Sánchez i el de Pere Aragonès de restablir la confiança perduda arran del cas Pegasus. El ministre Félix Bolaños i la consellera Laura Vilagrà han actuat com a meritoris xerpes de l’acostament després de passar un període de turbulències provocades per l’espionatge a l’independentisme revelat l’abril passat. D’aquestes reunions prèvies n’ha sortit un document metodològic públic que guiarà els treballs de la taula i que comencen amb la recerca de mesures per avançar en la “desjudicialització” del conflicte català.

Passats cinc anys des de l’1-O, desenes d’alts càrrecs d’aquell Govern i molts activistes que van participar en aquells esdeveniments continuen tenint compromès el seu futur legal i personal en causes obertes en diversos tribunals de Madrid i sobretot de Barcelona. Alguns s’enfronten a delictes castigats amb penes de presó severes i d’altres a sancions que afectaran el seu patrimoni personal i familiar. Encara que els casos més complexos són els de l’expresident Carles Puigdemont i els exconsellers que van fugir a Bèlgica, la situació dels quals està avui en mans de la justícia europea.

Per al Govern català, que ha fixat l’amnistia com l’objectiu últim d’aquestes converses, el retrobament franc és una quimera en aquest escenari. No és difícil imaginar què significaria –fins i tot per a l’estabilitat de l’actual Govern– l’empresonament d’alguns d’aquests processats.

L’Executiu de Sánchez rebutja de totes totes una amnistia i es mostra prudent davant la reivindicació “antirepressiva” dels independentistes fins al punt que es va intentar obviar en la reunió dels dos presidents a la Moncloa fa deu dies.

L’Executiu central no vol crear expectatives que puguin conduir a un nou escenari de frustració. És conscient de la complexitat d’aquest propòsit fins i tot compartint la convicció del fet que molts activistes del procés, tret d’en aquells casos, pocs, en què es va exercir la violència, no haurien d’haver acabat davant els tribunals i que el problema que ara se li planteja és el resultat del fet que el govern de Mariano Rajoy no va saber o no va voler trobar una via política per al greu desacord català. Els indults als sentenciats pel Suprem responen a aquesta convicció.

Però tots saben que una vegada posada en marxa l’acció de la justícia difícilment es pot desfer el camí. Hi ha algunes vies, per exemple: modular el paper de l’Advocacia de l’Estat en les causes en què estigui present. Més inviable sembla una rectificació de la posició del ministeri fiscal.

L’altre camí, potser més prometedor, és la reforma de les lleis sobre les quals es fonamenta l’acció de la justícia. S’ha parlat molt de la reforma del delicte de sedició, una mesura que l’Executiu va tenir sobre la taula però que no ha arribat mai al Congrés dels Diputats. A l’entrevista que publicàvem ahir, la consellera de Presidència, Laura Vilagrà, apuntava també a la reforma d’algunes altres lleis, entre les quals l’anomenada llei mordassa, una norma que ha estat qüestionada pel mateix Consell d’Europa.

En qualsevol cas, el bon propòsit polític que persegueixen aquestes converses hauria de tenir sempre present que vivim en un temps en què la relativització del valor de la llei és un problema estès. De fet, a mesura que es van coneixent més interioritats de l’enfrontament entre l’Estat i els independentistes, queda més acreditat que aquest mal va estar present als dos bàndols del conflicte. Ara, qualsevol acord ha de transitar sobre el compromís d’un respecte escrupolós de les regles del joc per part de tots. ●

Fins i tot compartint el diagnòstic, el Govern central és prudent atesa la complexitat del repte