L’Argentina no aixeca el cap

L’Argentina no se’n surt. Novament s’enfonsa en l’abisme de la crisi financera mentre s’agreuja la crisi social que pateix, amb una inflació de més del 60% –en taxa anual– que empobreix progressivament el país. Més del 40% de la població es troba sota el llindar de la pobresa en un dels grans països amb més recursos naturals de Llatinoamèrica. És la gran paradoxa argentina que només s’explica per la inoperància i la corrupció de les classes dirigents en el marc d’una estructura social amb grans desigualtats.

Ni el conservador Mauricio Macri, que va deixar el país a la ruïna, ni el peronista Alberto Fernández no han sabut –o pogut– redreçar la situació. La pandèmia va castigar durament el país tant sanitàriament com econòmicament, amb un retrocés de més del 20% en el producte interior brut. La gran demanda mundial d’aliments que es va produir arran de la guerra a Ucraïna semblava ser la taula de salvació per incrementar les exportacions agrícoles i recuperar divises. Però aquestes se’n van per pagar les importacions dels combustibles i fertilitzants, el preu dels quals també s’ha disparat.

El país viu una nova crisi canviària. En dues setmanes el peso s’ha depreciat gairebé un 30% respecte al dòlar al mercat paral·lel; les reserves del Banc Central de l’Argentina estan sota mínims i l’economia s’ha quedat sense capacitat de finançar-se a l’exterior. No hi entren divises.

El dèficit públic de l’Argentina, que ja era molt elevat, es va disparar amb la pandèmia a causa de l’augment dels subsidis i ajuts públics, així com per les pèrdues de les empreses públiques. Aquest dèficit, atesa la impossibilitat d’accedir a nous préstecs internacionals, es finança amb emissió de deute i amb això es multiplica la inflació. Però aquesta és una dinàmica insostenible.

La salvació, novament, està en mans del Fons Monetari Internacional (FMI). La nova ministra d’Economia, Silvina Batakis, el primer que ha fet és acudir a aquest organisme per demanar nous préstecs que se sumarien als més de 44.000 milions de dòlars de deutes acumulats que ja li deu l’Argentina. El problema és que l’FMI no es fia del país, dels seus governants ni de les elits pel mal ús que han fet dels crèdits concedits anteriorment.

L’Argentina, com hem dit en altres ocasions, necessita un pla econòmic de futur que inclogui reformes estructurals en profunditat, la modernització del teixit productiu i infondre confiança als mercats financers internacionals. El problema és la manca de qualitat institucional i de lideratge polític, econòmic i social per fer-ho possible. ●

El país afronta una nova crisi financera i una inflació de més del 60%