La Vanguardia (Català-1ª edició)

Peuets d’estiu

-

sualitat, estaven alliberade­s les nenes que havien de treballar) convertia les noies aristocràt­iques en un objecte de decoració mòbil. Les noies es desplaçave­n penosament (diríem nosaltres, avui), ja que, amb els peuets plegats, caminaven oscil·lant ara a la dreta, ara a l’esquerra, com fa la flor de lotus moguda pel vent. D’aquí el nom d’aquests peus: lotus d’or.

A Occident, els peus de la dona aristocràt­ica i burgesa, celebrats en comparació amb els d’home per la seva petitesa i blancor, van expressar l’ideal de submissió de l’enamorat. Si besar els peus de l’emperador, el rei o el noble equivalia a expressar amb un gest

Tot va començar amb el conte de Ventafocs i la seva sabateta de vidre

ritual la submissió, en la literatura llibertina, besar els de la dona implicava acceptarne el domini eròtic. El poder simbòlic de la dona ( midons, en l’argot trobadores­c) és una de les coses més paradoxals de la literatura amatòria, ja que és evident que la dona no va tenir mai poder efectiu, llevat de casos excepciona­ls (Isabel de Castella, Cristina de Suècia, Elisabet I). Sigui com sigui, la literatura eròtica ha exalçat durant segles el peu femení. Ara bé, Restif de La Bretonne, el gran propagandi­sta d’aquesta fixació eròtica, corria desesperat per les platges atlàntique­s, horroritza­t amb les vermellors i inflors podals de moltes dames banyistes. No trobava cap peuet bonic! Aquest fetitxisme implicava, com el xinès, un severíssim control estètic del cos femení.

La dèria de Restif de La Bretonne ha triomfat. La generalitz­ació de la pedicura femenina ja té un segle. S’han popularitz­at les ungles pintades, que quan jo era jove moltes noies progres o beates rebutjaven. També s’han generalitz­at les sandàlies de taló d’agulla que fins a l’hivern són obligatòri­es per a les dones amb reputació d’elegants o atractives. Els peus femenins apareixen sempre, per tant, despullats, enreixats i amb les ungles reconverti­des en simbòlica joieria cromàtica. La moda de la plataforma (que s’inspira en el vestuari de les vedets i en els tòpics de la prostituci­ó) ajuda a reforçar el protagonis­me del peu femení situant-lo en posició formalment elevada. De fet, es un objecte col·locat en un mostrador. Damunt els alts talons i les insegures plataforme­s, elles caminen oscil·lant d’un costat a l’altre, en precari equilibri, com la flor de lotus. Sense haver de viure anys de tortura prèvia; però acceptant amb esforçada disciplina, malgrat tanta literatura feminista, la dura, implacable, inexcusabl­e dictadura de la moda. ●

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain