Els joves miren cap a l’espai a la recerca d’una feina de qualitat

El sector ha guanyat força gràcies a nous projectes i la mediatització del cosmos

“La indústria i l’exploració espacial van estar molt de moda fa 50 anys, durant la cursa espacial. A partir dels 90, en canvi, va perdre una mica d’interès perquè les missions les lideraven robots, cosa que no era gaire vistosa per al gran públic”, explica Miquel Sureda, enginyer aeroespacial, professor i investigador de la UPC. Tot i això, des de fa uns 10 anys, personatges com Elon Musk, que ha fet una gran aposta en el sector, o la promesa d’anar a Mart han revifat la passió per l’espai. D’aquesta manera ho va demostrar la capacitat de convocatòria de què va fer gala l’Agència Espacial Europea (ESA). Mentre que el 2008 només van comptar amb 8.000 candidats, el 2021 va aconseguir més de 22.500 sol·licitants.

Aquest interès no és exclusiu dels professionals. Els joves també s’han fixat en l’espai. “En el camp de l’astrofísica, des de fa ja diversos anys, les missions espacials atreuen l’atenció de molts estudiants”, assegura Xavier Luri, director de l’Institut de Ciències del Cosmos de la UB. “Fa temps que tenim identificada l’astronomia com un dels temes que atreuen gent a la carrera de Física. Diuen que hi venen atrets per les imatges que arriben de missions espacials i les exploracions planetàries”, afegeix.

Entre les enginyeries, aquesta creixent curiositat és més recent. “Les carreres d’aeronàutica tenen cada vegada més estudiants que desitgen entrar-hi. I, entre els que hi accedeixen, cada vegada són més els que escullen l’especialitat de l’espai. El curs 2018-2019, prop de 120 persones van optar pel grau d’Aeronàutica de la UPC com a primera opció. El 2021, en canvi, van arribar a sol·licitar-ho 215”, explica Sureda. En tot just quatre anys gairebé van doblar la demanda dels graus, una cosa que també va quedar plasmada a les notes de tall. El 2017, la nota de tall al final del procés de la carrera d’Enginyeria en Tecnologies Aeroespacials va ser un 12,114, mentre que el 2021 va arribar a un 12,790. El mateix va passar amb el màster en Enginyeria Aeronàutica. “El 2016 hi entraven 75 estudiants a l’any i ara n’estem acceptant 130”, assegura Sureda.

Si bé no tots els estudiants que accedeixen a aquests estudis estan interessats en l’espai —aquests estudis inclouen altres àmbits, com el disseny d’avions o de sistemes de propulsió—, des de la UPC han notat un augment d’estudiants interessats en el sector. “La tendència en el màster ha canviat moltíssim. Durant els últims dos anys hem passat de tenir uns 15 alumnes a tenir-ne 35. Ara som l’especialitat més demandada”, assegura Sureda.

Una de les raons d’aquest augment és la mediatització de l’espai i el renovat paper dels humans com a protagonistes de les exploracions gràcies al turisme espacial i les augurades visites a Mart. La societat i els fenòmens culturals també influeixen en popularitzar el cosmos. “En el seu moment, la sèrie Cosmos va suposar que l’ingrés d’estudiants que volien fer Física fos molt més alt que en anys anteriors. I el mateix va passar amb Big bang, que va fer que molta gent entrés a la carrera per estudiar sobre partícu