La Vanguardia (Català-1ª edició)
“Si al professor li agraden les matemàtiques, a l’alumne també”
Ujué Etayo Rodríguez Matemàtica, premi José Luis Rubio de Francia
gent, que els té mania o por. A l’escola i a l’institut m’agradaven moltes coses, i durant els últims cursos anava a classes de pintura i estava pràcticament decidida a estudiar belles arts.
I què va passar perquè canviés l’art per les matemàtiques?
L’últim any vaig tenir una professora que transmetia que les matemàtiques eren boniques, que els raonaments matemàtics tenien bellesa, i quan es demostra un teorema, això perdura per sempre. Vaig connectar amb aquest missatge i al final vaig decidir que si estudiava matemàtiques, podria continuar gaudint de l’art a les pinacoteques, i que si estudiava belles arts, renunciaria a la bellesa de les matemàtiques, perquè és una disciplina dura per ser autodidacte. Em vaig matricular a matemàtiques, em va agradar la carrera i em vaig quedar en aquest món.
Que els seus pares i un dels seus avis fossin matemàtics potser també hi va influir...
Els meus pares no ens van dir mai que estudiéssim matemàtiques o que les matemàtiques eren divertides. A casa segurament parlàvem més de la classe d’història o de biologia que de la de matemàtiques. El que sí que ens ha pogut influir (la meva germana també és matemàtica) és que els meus pares no tenien pas por de les matemàtiques i no ens han transmès mai que són difícils. Crec que ha influït més el fet de no titllar-les que no pas el de subratllar-les.
A la seva família hi ha tres matemàtiques, la RSME la presideix una dona... S’ha reduït la bretxa de gènere en aquesta disciplina?
Per la meva experiència personal i el que veig a la meva facultat, no. Quan jo estudiava i quan van estudiar els meus pares, estava més equilibrat, a la carrera hi havia una meitat d’homes, i l’altra, de dones, però ara hi ha més homes.
Per què? Què ha passat?
No ho tinc clar, però sí que he observat un altre canvi: que matemàtiques s’ha convertit en una carrera més competitiva. Quan jo l’estudiava, els que hi accedien no venien de patir per aconseguir una nota alta al batxillerat, i hi havia un perfil molt comú d’estudiants que arribaven amb notes baixes i que a la carrera destacaven. Ara la nota de tall és molt alta i deixa fora persones que realment volen estudiar matemàtiques, però no es deixen la vida al batxillerat. I entra al grau la gent acostumada a patir i a competir, que es baralla per centèsimes en la nota... No sé fins a quin punt això està relacionat amb què hi hagi menys noies.
Com es podrien fomentar les vocacions femenines?
Crec que les vocacions no s’han de fomentar, sinó que cal fomentar que la gent estudiï el que vulgui.
I com faria més atractives les matemàtiques?
Per mi és evident que quan al professor li agraden les matemàtiques, a l’alumne també li acaben agradant. Per tant, potser el que caldria veure és quants professors que imparteixen matemàtiques a l’ESO i al batxillerat realment els agrada aquesta disciplina, perquè molts d’aquests professor potser són biòlegs, fan les dues assignatures i, al final, és probable que als seus alumnes els acabi agradant més la biologia.
I a primària? Com es pot aconseguir que els agradin?
Els mestres de primària fan qualsevol assignatura, però molts potser van tenir problemes amb les matemàtiques en la seva etapa escolar i és probable que vulguin salvar els seus alumnes del suplici que van patir, quan el més important per ensenyar és que al professor li agradi i entengui el que explica.
Potser cal que s’apliquin nous mètodes que les facin més comprensibles?
No penso que calgui acostar les matemàtiques a la vida diària i posar exemples reals per fer-les més atractives. A mi no m’hauria servit. No m’agraden les matemàtiques per les seves aplicacions, sinó perquè es poden demostrar i els seus resultats sempre són de veritat, les entenc igual jo que un xinès, les demostracions són iguals per a tots dos i són de veritat per sempre. Per mi el més important no és la utilitat de les matemàtiques, sinó l’acte de pensar què comporten, com en la filosofia. ●
Pares matemàtics “No em van incitar a estudiar-les, però crec que em va influir que no els tinguessin por”
Bretxa de gènere “Quan jo estudiava, a la carrera eren meitat homes i meitat dones; ara hi ha més homes
Mètode d’ensenyament “La clau no és mostrar la utilitat de les matemàtiques, sinó l’acte de pensar”