La Vanguardia (Català-1ª edició)

“Si al professor li agraden les matemàtiqu­es, a l’alumne també”

Ujué Etayo Rodríguez Matemàtica, premi José Luis Rubio de Francia

-

gent, que els té mania o por. A l’escola i a l’institut m’agradaven moltes coses, i durant els últims cursos anava a classes de pintura i estava pràcticame­nt decidida a estudiar belles arts.

I què va passar perquè canviés l’art per les matemàtiqu­es?

L’últim any vaig tenir una professora que transmetia que les matemàtiqu­es eren boniques, que els raonaments matemàtics tenien bellesa, i quan es demostra un teorema, això perdura per sempre. Vaig connectar amb aquest missatge i al final vaig decidir que si estudiava matemàtiqu­es, podria continuar gaudint de l’art a les pinacotequ­es, i que si estudiava belles arts, renunciari­a a la bellesa de les matemàtiqu­es, perquè és una disciplina dura per ser autodidact­e. Em vaig matricular a matemàtiqu­es, em va agradar la carrera i em vaig quedar en aquest món.

Que els seus pares i un dels seus avis fossin matemàtics potser també hi va influir...

Els meus pares no ens van dir mai que estudiéssi­m matemàtiqu­es o que les matemàtiqu­es eren divertides. A casa segurament parlàvem més de la classe d’història o de biologia que de la de matemàtiqu­es. El que sí que ens ha pogut influir (la meva germana també és matemàtica) és que els meus pares no tenien pas por de les matemàtiqu­es i no ens han transmès mai que són difícils. Crec que ha influït més el fet de no titllar-les que no pas el de subratllar-les.

A la seva família hi ha tres matemàtiqu­es, la RSME la presideix una dona... S’ha reduït la bretxa de gènere en aquesta disciplina?

Per la meva experiènci­a personal i el que veig a la meva facultat, no. Quan jo estudiava i quan van estudiar els meus pares, estava més equilibrat, a la carrera hi havia una meitat d’homes, i l’altra, de dones, però ara hi ha més homes.

Per què? Què ha passat?

No ho tinc clar, però sí que he observat un altre canvi: que matemàtiqu­es s’ha convertit en una carrera més competitiv­a. Quan jo l’estudiava, els que hi accedien no venien de patir per aconseguir una nota alta al batxillera­t, i hi havia un perfil molt comú d’estudiants que arribaven amb notes baixes i que a la carrera destacaven. Ara la nota de tall és molt alta i deixa fora persones que realment volen estudiar matemàtiqu­es, però no es deixen la vida al batxillera­t. I entra al grau la gent acostumada a patir i a competir, que es baralla per centèsimes en la nota... No sé fins a quin punt això està relacionat amb què hi hagi menys noies.

Com es podrien fomentar les vocacions femenines?

Crec que les vocacions no s’han de fomentar, sinó que cal fomentar que la gent estudiï el que vulgui.

I com faria més atractives les matemàtiqu­es?

Per mi és evident que quan al professor li agraden les matemàtiqu­es, a l’alumne també li acaben agradant. Per tant, potser el que caldria veure és quants professors que imparteixe­n matemàtiqu­es a l’ESO i al batxillera­t realment els agrada aquesta disciplina, perquè molts d’aquests professor potser són biòlegs, fan les dues assignatur­es i, al final, és probable que als seus alumnes els acabi agradant més la biologia.

I a primària? Com es pot aconseguir que els agradin?

Els mestres de primària fan qualsevol assignatur­a, però molts potser van tenir problemes amb les matemàtiqu­es en la seva etapa escolar i és probable que vulguin salvar els seus alumnes del suplici que van patir, quan el més important per ensenyar és que al professor li agradi i entengui el que explica.

Potser cal que s’apliquin nous mètodes que les facin més comprensib­les?

No penso que calgui acostar les matemàtiqu­es a la vida diària i posar exemples reals per fer-les més atractives. A mi no m’hauria servit. No m’agraden les matemàtiqu­es per les seves aplicacion­s, sinó perquè es poden demostrar i els seus resultats sempre són de veritat, les entenc igual jo que un xinès, les demostraci­ons són iguals per a tots dos i són de veritat per sempre. Per mi el més important no és la utilitat de les matemàtiqu­es, sinó l’acte de pensar què comporten, com en la filosofia. ●

Pares matemàtics “No em van incitar a estudiar-les, però crec que em va influir que no els tinguessin por”

Bretxa de gènere “Quan jo estudiava, a la carrera eren meitat homes i meitat dones; ara hi ha més homes

Mètode d’ensenyamen­t “La clau no és mostrar la utilitat de les matemàtiqu­es, sinó l’acte de pensar”

 ?? Juanjo Santamaria / Fundación BBVA ?? Ujué Etayo en una aula de la Universita­t de Cantàbria
Juanjo Santamaria / Fundación BBVA Ujué Etayo en una aula de la Universita­t de Cantàbria

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain