Mirar cap endavant

experts podríem esmentar la confluència de quatre factors:

1. El moment històric. Espanya entrava a la Comunitat Europea i Barcelona començava a ressorgir en democràcia i afrontava una profunda transformació a tots els nivells amb el lideratge de Pasqual Maragall, que va incorporar la planificació estratègica per anticipar-se al futur, amb la vista posada a l’any 2000.

2. El planejament urbà. Els Jocs Olímpics van servir de catalitzador per desplegar el Pla General Metropolità del 1976 (encara vigent). Per tant, no es va dissenyar una transformació de la ciutat expressament per a l’esdeveniment, com han fet després infructuosament altres ciutats.

3. La participació ciutadana. Una societat necessitada de reconeixement extern, juntament amb una encertada campanya de captació de voluntaris, van aconseguir la implicació massiva de gent de totes les edats que es va sentir part d’una cosa difícilment repetible en les seves vides.

4. La dimensió metropolitana. La distribució en subseus va ser possiblement la primera manifestació del que avui dia perseguim des del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona: el compromís metropolità. El fet de sentir-se partíceps d’una mateixa realitat, de comptar amb un projecte compartit de futur i de trobar, per a cada ciutat, un paper important dins del conjunt.

Com diuen els experts, conjugar factors d’aquest abast no és gens senzill, però és imprescindible per progressar. És per això que les nostres prioritats i esforços s’han d’enfocar cap a restablir les esmentades condicions, però fent una relectura adequada: el moment històric de transformació que ens imposa l’emergència climàtica, la necessitat de disposar d’una vegada del nou planejament urbanístic metropolità, el fet de posar les tecnologies digitals a disposició de l’enfortiment de la participació i la democràcia i, finalment, el

Avui Barcelona és, més que mai, una regió metropolitana de cinc milions d’habitants

reconeixement que avui Barcelona és, més que mai, una regió metropolitana de cinc milions d’habitants.

En definitiva, és bonic recordar el que vam viure fa trenta anys, però encara és més important dirigir la nostra mirada cap al 2030 i aconseguir les condicions que s’han de donar a Barcelona perquè puguem treure el màxim partit de les oportunitats que se’ns presentin.