L’orgull de ser infermera

Recerca en Cures per la Universitat Complutense de Madrid, va començar a exercir la professió des de ben jove. Després dels primers anys com a infermera en diferents àrees quirúrgiques i d’atenció primària, el 1974 va ser responsable de pràctiques de l’Escola d’Infermeria EPIONE de Sabadell, on va incorporar a la pràctica valors, principis ètics i legals i l’entusiasme i l’orgull a les joves estudiants d’infermeria. Va ser directora infermera de l’hospital de la Salut de Sabadell i del Sant Joan de Martorell, així com responsable d’Infermeria de la Secció d’Infermeria del Departament de Salut, directora d’infermeria de l’hospital Vall d’Hebron (19882000) i assessora de l’Institut d’Estudis de la Salut per al Llibre blanc de les professions sanitàries de Catalunya.

Durant la seva trajectòria, va participar activament en una multitud d’associacions i organismes de la professió. Va ser cofundadora de l’Associació Catalana d’Infermeria i presidenta de l’Associació Nacional de Directius d’Infermeria, i també cofundadora de l’Associació Catalana de Direccions Infermeres i actual consellera d’aquesta entitat.

Convençuda de la força professional de les infermeres i de la seva capacitat per generar canvis, prendre decisions i exercir influència política des de la professió, del 2002 al 2011 va ser presidenta del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB), institució que va aconseguir professionalitzar i modernitzar. Van ser nou anys de compartir esforços, de treball i tenacitat, però també d’aprenentatges i d’algun ensurt, amb tot un equip compromès per transformar tot un projecte professional.

Degana del Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya, del 2006 al 2011 va ocupar el càrrec de presidenta de la Comissió de l’Ordenació del Consell de la Professió Infermera de Catalunya. I, des del 16 de juny del 2020 fins ara, era la presidenta del Consell de Govern del Parc Taulí de Sabadell, un càrrec que exercia amb perseverança i la passió que la va definir sempre.

El 21 de maig va rebre la distinció de col·legiada d’honor del COIB, un reconeixement que, sense voler-ho, tanca tota una vida dedicada a la professió. Tota una trajectòria marcada per la seva capacitat transformado

Del 2006 al 2011 va ser degana del Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya

ra, de crear consensos i la unió de les infermeres, de compromís amb el sistema sanitari català, i també de reivindicar l’empenta de les dones a l’hora d’ocupar càrrecs de responsabilitat.

El 2010 ella mateixa ho expressava així: “Encara estem lluny d’on ens agradaria arribar, però som una professió de futur i totes i cadascuna de les infermeres tenim la força, la decisió i l’empenta per fer que els canvis siguin possibles”.

LV