La Vanguardia (Català-1ª edició)
Un català a la Villa Mèdici Hèctor Parra trenca la tònica i és becari a l’Acadèmia Francesa de Roma
Mitjanit a l’entrada de la Villa Mèdici, a Roma. El compositor Hèctor Parra treu la targeta de becari de l’Acadèmia Francesa i acciona el mecanisme que obre la petita porta de l’entrada principal. Cal abaixar el cap per, una vegada dins, sentir la mirada de Lluís XIV presidint l’estança des del capdamunt d’un ram d’escales. Aquesta estàtua del segle XVII, de Domenico Guidi, no serà l’única que s’observi al palau que va fundar Ferran I de Mèdici, el Gran Duc de Toscana, tot i que serà de les poques originals, ja que hi abunden les reproduccions en guix, resultat d’anys que els acadèmics anaven copiant i contribuint a l’inventari dels clàssics. Fa 350 anys que aquí els pensionnaires (becaris) són elegits per venir a desconnectar, investigar, inspirar-se i col·laborar entre si en aquesta escola de perfeccionament sense mestre.
Parra és un dels 16 que estan a punt de concloure el seu període. És, potser, el primer artista català becat per l’Acadèmia que Luís XIV va instaurar a Roma per a artistes francesos, si bé al segle XX es va anar obrint a candidats de les colònies i a francòfons. No en va, el compositor barceloní fa dues dècades que viu a París, on és professor de l’Ircam, l’Institut de Recherche et Coordination Acoustique/Musiqui que va crear Pierre Boulez.
“No, espera, el pintor Antoni Ros Blasco també va ser aquí el 1984 i va ser dels primers no francesos a guanyar el concurs”, diu el músic repassant els annals. També hi va ser l’escriptor francès nascut a Barcelona Mathias Enard. I ja en ple segle XXI hi ha hagut dos compositors bascos, Ramon Lazkano i Mikel Urquiza. Aquí es convida artistes amb una trajectòria, i per això alguns com Parra venen amb la família. L’assignació són 3.500 euros al mes.
Mercuri de Giambologna
És mitjanit i caldrà esperar que es faci de dia per gaudir de les subjugadores vistes sobre la ciutat, però al fons s’endevina l’estampa del Vaticà mentre se sent el batec d’una discoteca que dona guerra més enllà dels jardins de la Villa Borghese, contigus als de la Villa Mèdici. “Napoleó va ser qui va traslladar l’Acadèmia a la Villa
Mèdici. Per una raó molt senzilla: des del turó del Pincio s’albirava i dominava la ciutat de Roma”, apunta el compositor i eventual amfitrió. A la llum de la lluna també es contemplen els baixos relleus de la façana que dona als versallescs jardins de la Villa. N’hi ha d’originals de l’època grecoromana que no podran ser tornats, atès que són part de l’estructura arquitectònica del palau, com les garlandes de l’Ara Pacis, l’altar amb què el senat romà celebrava el triomf d’August en les campanyes de la Gàl·lia o Hispània.
Habitar el palau és com viure en una altra època i en un altre món, però la creació continua sent molt contemporània. Al menjador, al