Existeixen els alienígenes?

La notícia de la profanació amb una pintada d’un dels murs del Panteó d’Agripa, un dels edificis més singulars que testimonien l’esplendor de l’antiga Roma, ha fet córrer gavadals de tinta i reflexions tertulianes durant tota la setmana. El que va passar és que algú hi va fer un grafiti amb tinta blava que deia: “Aliens exist” (els alienígenes existeixen). Al costat d’aquestes paraules, dos dibuixos semblants, un damunt de l’altre, que recorden dos ulls però que poden ser qualsevol cosa.

M’aturo en tres paraules que acabo de fer servir. La primera, alienígena, amb la seva versió escurçada cinematogràfica alien, ha aconseguit arraconar el clàssic extraterrestre. De fet, en el seu origen llatí, un alienígena era un estranger. Les altres dues paraules són sinònimes amb matisos: pintada i grafiti. Amb les definicions del diccionari, no s’acaba d’entendre la diferència entre l’una i l’altra, tot i que a pintada s’especifica que és una “paraula o frase de contingut social o polític escrita en la paret d’un lloc públic”, mentre que a grafiti, paraula llatina passada per l’italià, aquest contingut no s’especifica, però també el té.

El cas és que, al cor de Roma, a l’admirat Panteó, algú hi va fer una pintada d’un color blau elèctric que ofèn els ulls. És evident que calia esborrar-la sense malmetre el mur bimil·lenari. Però em penso que no ens ho hem mirat amb prou perspectiva històrica.

En alguns temples de l’antic Egipte, en els relleus que representen els déus del seu panteó, els primers cristians hi van gravar creus al damunt. Altres artistes del grafiti van guixar amb punxons i altres eines els rostres de déus i faraons. En les figures que lluïen un

Al cor de Roma, a l’admirat Panteó, algú hi va fer una pintada d’un color blau elèctric que ofèn els ulls

penis erecte, també s’hi abraonaven per destruir-lo a cop de maça i burí. En cap cas van arribar a la destrucció absoluta, com sí que van fer els talibans el 2005 amb els dos budes gegantins de Bamian, a l’Afganistan. Però aquesta superposició de símbols també ens explica la història, com passa a Santa Sofia. Quan l’antiga església ortodoxa de Constantinoble va ser convertida en mesquita d’Istambul, s’hi va afegir el mihrab que indica l’orientació de la Meca. Aquesta intervenció va trencar tota la disposició arquitectònica inicial presidida per l’altar, però en testimoniava el canvi.

Les autoritats romanes van assegurar que trobarien l’infractor, removent cel i terra si calia, però resulta que el Panteó no té càmeres de seguretat i les de la rodalia de l’històric edifici estaven desconnectades. Només se m’acut que caldrà que facin proves cal·ligràfiques per descobrir-ne l’autor. Això, esclar, si no és que és veritat el que diu la pintada i que ha estat un alienígena en persona qui ha deixat constància de la seva presència.