“Ningú no veurà les sèries d’avui el 2070”

El productor vaticina que “el cinema no morirà mai” i assegura que a Espanya el sector viu “un bon moment”

Només tenia 23 anys quan es va estrenar com a professional en el món del cinema. Enrique Cerezo va començar com a ajudant de càmera a Vente a Alemania, Pepe (Pedro Lazaga, 1971). Avui és un dels productors més consolidats del panorama nacional, és propietari d‘un 70% de les pel·lícules espanyoles i presideix l’Egeda, una entitat que alberga productors audiovisuals d’Espanya i Amèrica Llatina. A més, Cerezo és el promotor dels premis Platino i els Forqué.

El productor veterà ha passat per la capital catalana per inaugurar un màster de producció audiovisual a la Universitat de Barcelona i per visitar la col·lecció de material cinematogràfic Josep Maria Queraltó, una de les més importants d’Europa. Entre tant tragí, Cerezo ha fet un petit forat a l’agenda per contestar les preguntes de La Vanguardia.

Seria difícil trobar algú que no hagi vist alguna vegada les aventures d’Alfredo Landa i José Sacristán a Vente a Alemania, Pepe. El cinema és un llegat per a les següents generacions. Passarà el mateix amb les plataformes? “Les plataformes són una via d’entreteniment massiu molt important. Són una bona idea, però fa 130 anys que el cinema produeix grans pel·lícules que, de vegades, les plataformes fan servir per fer remakes sense aconseguir l’èxit desitjat. Les pel·lícules haurien de triomfar a les sales i després veure’s en plataformes. Veig pel·lícules dels anys quaranta i m’entusiasmen. Però les sèries per a joves de les plataformes són una altra cosa, no hi haurà ningú que les vegi l’any 2070”, assenyala el productor cinematogràfic.

Les plataformes i la crisi de la covid, que va obligar a tancar les sales, han suposat una garrotada per al sector, però Cerezo es mostra convençut que “el cinema es recuperarà”. “El cinema no morirà mai”, subratlla categòricament i es mostra convençut que “tornarà amb més intensitat”. De fet, ja ha començat el camí de la recuperació: “El cinema espanyol viu un bon moment, després de la pandèmia s’ha produït molt. Un exemple: Santiago Segura ja va per la tercera entrega de Padre no hay más que uno. Ha tingut èxit i cal felicitar-lo per haver-se arriscat a produir en moments tan difícils”.

Interrompem un moment la xerrada, perquè pel carrer hi passa un jove que reconeix Cerezo com a president de l’Atlètic de Madrid. El noi és del club, li demana una foto i li desitja moltes victòries futures per als matalassers. Reprenem la conversa amb els premis Platino de cinema Iberoamericà “que compliran deu anys i que han estat un èxit total i absolut, perquè congreguen 23 països, permeten que el cinema hispà traspassi fronteres i també tenen el seu impacte econòmic. A l’última edició, que es va celebrar al maig

“La repercussió publicitària de l’última edició dels premis Platino va arribar als 130 milions de dòlars”

a Madrid, la repercussió publicitària va ser de 130 milions de dòlars”.

El temps s’esgota, però no podem acomiadar-nos sense una referència a la polèmica llei de l’Audiovisual, que s’ha aprovat recentment i que no ha agradat als petits productors: “Cap llei no és perfecta, potser per això les canvien tan freqüentment. Aquesta norma vol complaure tothom i això és molt difícil. La figura del productor individual pot arribar a ser una realitat, però amb aquesta llei no s’aconseguirà, perquè les televisions hi estan en contra”, conclou Cerezo, que continua al peu del canó amb un nou film en projecte, Viaje a ninguna parte. ●

Enrique Cerezo davant la col·lecció Josep Maria Queraltó a Barcelona