Lewandowski ja xuta

El Barça s’emporta el clàssic disputat a Las Vegas exhibint més joc que el Madrid i amb un golàs de Raphinha

ment una aposta de futur.

El polonès va debutar com a titular. Va formar trio d’atac amb Ansu Fati i amb un altre nouvingut, Raphinha. Fa cinc anys, en el primer clàssic als Estats Units, el juliol del 2017, celebrat a Miami (3-2 per als blaugrana), en atac els culers van comptar amb un trident de somni: Messi, Neymar i Suárez. Però aquest va ser l’últim partit del brasiler, i es va trencar aquesta magnifica societat. No es tracta de pensar, com el poeta, que qualsevol temps passat va ser millor. A falta de Messi, el deu el llueix un jovenet Ansu que il·lusiona, atrevit i descarat. I Lewandowski va demostrar des del primer moment que és un tipus que sap molt bé de què va això, i amb ganes. No ha fitxat a la recerca d’una jubilació daurada.

L’Allegiant Stadium, una mena de nau de Darth Vader, es va omplir al màxim, més de 60.000 espectadors, entre els quals van predominar les samarretes blanques, diuen que en part a causa del fet que el Madrid va ser generós regalant la seva samarreta.

Tot i això, l’ovació més gran se la va endur Lewandowski a la presentació. Als blancs, per contra, no hi eren els seus jugadors més rellevants ni la seva gran figura, Benzema, ni de sortida el seu centre del camp habitual, sense Casemiro, Modric i Kroos, tots tres a la banqueta. Portant el 12, el nou davanter centre dels blaugrana va aportar una cosa diferent. L’equip, ja amb Xavi a la banqueta, un cop resolts els problemes burocràtics amb el visat, va mantenir la seva senya d’identitat. Tocs i més tocs, el famós tiqui-taca. Però el polonès és dels que trenca perquè sempre té la canya preparada, de xut ràpid en un conjunt poc acostumat al xut i més avesat al delit de l’autosatisfacció.

Però Raphinha, que havia estat desafortunat en el driblatge, es va treure un xut espectacular i va marcar l’1-0 al minut 25. Aquella magnífica execució va quedar un xic entelada per la gran assistència de gol que li havia fet Militão. El defensa brasiler dels merengues es va confondre o va tenir un cop de calor, va pensar que estaven jugant amb la selecció brasilera i que Raphinha era el seu col·lega.

A la segona part, amb el trio titular del migcamp, el Madrid va controlar la pilota. Les ocasions van ser per al Barça al contraatac.

La roda de substitucions va transformar el sentit del xoc. Una part no es va assemblar a l’altra.

El futbol de toc el van fer els blancs (va acabar amb un control de pilota d’un 52%), mentre que el Barça aguantava a l’aguait i el públic s’hi abocava com si fos un partit de

A la segona part els blancs van dominar la pilota, però les ocasions van ser per als blaugrana

veritat i no un amistós d’estiu. En una contra ben conduïda per Kessié, a Dembélé el va frustrar Courtois. El francès en va tenir una altra i el porter belga va tornar a estar genial.

Courtois, l’únic de tots que va disputar els noranta minuts, com si fos el fonament sobre el qual se sosté el seu equip –que l’hi diguin al Liverpool a la Champions–, va imposar l’efecte muralla després d’una gran rematada de Dest a l’afegit.

Va guanyar el Barça, que va tenir més ocasions (16 per 9) i més futbol. Com diu el cartell que Laporta va treure de les teranyines, “el que passa a Las Vegas es queda a Las Vegas”. La part dolenta és que aquesta victòria té menys valor que el 0-4 de la temporada passada al Bernabeu.

Ara toca apostar. ●