La Vanguardia (Català-1ª edició)
El 800 continua sent kenià
Després del seu or olímpic a Tòquio 2020, Emmanuel Korir irromp a la recta i s’emporta el títol; és el seu moment, com va ser el del seu tècnic, Paul Ereng
Tenen tres representants a la final del 800 i, per això, un ventall de talents kenians de la disciplina celebra una mena d’aquelarre en un Starbucks a Eugene, davant el Hayward Field.
Hi és Wilson Kipketer (49) – kenià abans de demanar la nacionalitat danesa–, que havia tingut el rècord universal (1m41s11) i havia encadenat tres títols mundials als 90.
També hi és Paul Ereng (55), or olímpic a Seül 88, que s’havia llicenciat en Sociologia a la Universitat de Virgínia, ara entrena joves talents a El Paso (Texas) i és molt alt.
La temptació em supera i, per tant, m’acosto a Ereng i li dic:
–Encara recordo la seva victòria a Seül: va tombar Cruz i Auita. – So long ago, man – em diu. (Ha passat molt temps) –Ja, però això no s’oblida –insisteixo.
Ereng somriu, tampoc gaire. El noto tens, preocupat. Tres kenians es disputen la final.
Un d’ells és Emmanuel Korir, or olímpic a Tòquio 2020 i deixeble d’Ereng a El Paso.
Un altre, Wyclief Kinyamal, que de petit havia sigut saltador d’alçada (s’elevava a 2,10m) i és company d’entrenaments d’Eliud Kipchoge a Kaptagat, un quarter del NN Running Team.
El tercer, Emmanuel Wanyoyi, l’adolescent de 17 anys que fa mesos que sorprèn els experts. Tres entre vuit de vuitcentistes. I tot i això, les coses no són clares perquè els dos algerians, Djamel Sedjati i Slimane Moula, són dues bales amb sis marxes i, un parell de dies enrere, els espanyols Adrián Ben i Álvaro de Arriba els col·locaven com a favorits.
(Mariano García, a la seva impagable manera, deia: “Guanyarà qui arribi primer”)
Així doncs, Ereng està tens. –Això serà dur –em diu.
I no diu res més, no vol jugarse-la amb el periodista. M’assec a esperar la final, que es disputa cinc hores més tard.
(...)
És el moment de la cursa i Moula, l’algerià tenyit de ros que porta els braços molt oberts, fa el que ha de fer: va primer i en reté el ritme. Si la prova s’alenteix, creixen les opcions.
I la resta el deixa fer, ja que al sintètic no hi corren Ereng, Kipketer ni Rudisha, que abans acostumaven a assumir el comandament de la disciplina i determinaven el que passaria, i Korir, que sí que corre, és tímid i s’amaga.
Passen el 200 en 24s95 i Marco Arop, gegant canadenc amb pinta
Abans de la final del 800 hi ha aquelarre de mites en un Starbucks a Eugene: hi ha Ereng i Kipketer
A la recta, Korir caboteja de manera compulsiva mentre els rivals entren a càmera lenta
de llançador de javelina, es posa nerviós. Accelera, pren el comandament i Moula i els kenians l’hi permeten.
(El cronista s’imagina Ereng a la llotja, devorat)
A la campana, 52s04. Llavors es llança Arop, que ja no es conté: 1m04s88 al 500 i 1m17s55 al 600, i ara Korir ve des de darrere mentre Moula es desmunta.
L’entrada en recta és un xou. Korir, tan vuitcentista com quatrecentista (acredita 44s21 a la volta), caboteja compulsivament mentre els altres entren a càmera lenta. Ve Korir i ve Djamel Sedjati, l’altre algerià, que aconsegueix l’or (1n43s71) i la plata (1n44s14) i deixen Arop amb el bronze (1m44s54), i el nen Wanyoyi arriba quart i ho celebra com si el títol fos seu.
Kènia conserva el ceptre i Korir ja pot anar-se’n i asseure’s amb Kipketer i Ereng, el seu tècnic, a l’ Starbucks d’Oregon. ●