La Vanguardia (Català-1ª edició)
Per què Espanya no vol reduir el consum de gas?
Europa paga la factura de la miopia geoestratègica d’Alemanya, l’economia de la qual depèn del subministrament de Moscou
Dues són les grans raons que esgrimeix Espanya per rebutjar la retallada d’un 15% de gas que Brussel·les planteja per als pròxims vuit mesos. La primera és el caràcter uniforme i indiscriminat de la mesura, i la segona, la seva ineficàcia. D’entrada, per què tots han de pagar el mateix si les situacions són radicalment diferents? S’aplica el mateix percentatge de reducció de consum a una Alemanya fortament dependent del gas rus que a una Espanya on aquesta subjecció és marginal. Es recepta la mateixa medicina a tothom sense tenir en compte els països, com Espanya, on s’ha fet un esforç notable en inversió en renovables i en plantes regasificadores.
“Cap fred malgrat la calor” recomana el portaveu de la Comissió Europea, Eric Mamer, considerant les irades protestes d’Espanya i Portugal, que busquen aliats per bloquejar la mesura al Consell de Ministres d’Energia d’aquest dimarts. Tot i això, aquesta vegada el cap de Brussel·les, fred o calent, sembla molt alemany. L’Alemanya que durant anys va apostar a fons per un gas rus barat per alimentar la competitivitat de la seva indústria, però que ara deixa en evidència la seva miopia geoestratègica. Potser és perquè Alemanya ha anat convertint-se en gran potència econòmica, però modest actor polític.
El cert és que la dependència energètica de Moscou ara passa factura, i no només a Alemanya. Els avisos de dos presidents nord-americans, Barack Obama i Donald Trump, sobre els perills de la dependència de Moscou no van servir i també es paga el silenci còmplice de la Unió Europea.
En qualsevol cas, la contundència de la resposta espanyola ha sorprès. La ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, va pronunciar una frase que recorda les que, durant la crisi financera del 2010, es van escoltar a Alemanya i als països frugals sobre Espanya. “Els espanyols no hem viscut per sobre de les nostres possibilitats energètiques”, va dir Ribera. Llavors es deia que els països amb sol i platja havien viscut per sobre de les seves possibilitats.
Tot i això, fer servir aquest to recriminador amb Alemanya, encara que no se la citi, comporta riscos. D’entrada, perquè continua i continuarà sent el soci més potent de la UE. En segon lloc, perquè si durant la crisi financera va imposar l’austericidi, durant la de la pandèmia ha canviat radicalment i ha facilitat els plans de recuperació que tant beneficien Espanya.
Amb un to o un altre, l’estratègia d’Espanya de cara a dimarts és oferir-se com a plataforma per subministrar gas a Europa, a canvi que no l’afectin les retallades. Un gest hàbil, però amb llacunes. La primera és que el nivell d’interconnexió és tan limitat que aquest subministrament addicional serà reduït. La segona és que, en part, ja ho està fent. Si la sèrie històrica mostra que Espanya no exportava pràcticament energia a la UE, durant els últims mesos la capacitat s’està fent servir gairebé al màxim. Dels 45 bcm (mil milions de metres cúbics) de gas rus que es volen estalviar en 8 mesos, Espanya podria servir de plataforma per aportarne 5,6 bcm.
Un 50% del consum de gas a Espanya es destina a la indústria, un 25% al sector energètic i un altre 25% a pimes i llars. Brussel·les no preveu reduir el de les famílies, i Espanya tampoc vol tocar el de la indústria. Per aconseguir-ho, compta amb aquests arguments, amb alguns aliats, com Portugal i Grècia, i amb un element addicional. No ha agradat a gaires països que la Comissió Europea s’atorgui poders per prendre pràcticament tota sola les decisions. ●
El gran argument de Teresa Ribera és que la reducció d’un 15% és indiscriminada i ineficaç
La meitat es destina a la indústria, un 25% al sector energètic i un altre 25% a pimes i llars