“No vaig veure cap polític a les trinxeres de l’Ebre”

Avui és 25 de juliol. Fa 84 anys, el 25 de juliol del 1938, creuàvem l’Ebre amb barca, per Flix. Qui eren?

31a brigada, 123è batalló, secció de Transmissions. Jo era prim, em deien el Ricitos, tenia 17 anys!

Ah, la lleva del biberó, és clar.

A molts nois catalans de 17 i 18 anys ens van enviar a la batalla de l’Ebre.

Recorda la convocatòria?

La vaig llegir a La Vanguardia. Mon pare no donava crèdit que m’enviessin a la guerra. Va exclamar: “Pocavergonyes!”

A qui es referia?

Als nostres governants de la República i la Generalitat. I ell tenia raó: jo no vaig veure cap polític a les trinxeres.

A què es dedicava el pare?

Tenia una perfumeria al passeig de Gràcia. Érem devots i em va donar una medalla de la Mare de Déu de Montserrat.

Va funcionar: vostè continua viu.

Després de l’Ebre vaig creure més en Déu.

Per què?

Per tantes vegades que em va salvar de morir.

Expliqui-me’n una.

Mentre dormia, vaig resar en somnis en veu alta. Em va avisar un company, que era un àngel. Però també hi ha dimonis.

Es refereix a altres companys?

Sí, em va sentir un altre i va dir: “Et denunciaré al comissari, per derrotista”. M’anaven a afusellar. Vaig esclafir a plorar.

Què o qui el va salvar?

El sergent Gambín, un bon home: “Qui es fiqui amb el Ricitos se les tindrà amb mi”, va anunciar. Així em va salvar la vida.

Un altre àngel.

Sí, però un altre dimoni era el nostre comissari: va afusellar dos companys biberons després de penjar-los aquest cartell: “Soc desertor”.

Havien intentat desertar?

Només es van escapolir aquella nit per abraçar les seves mares al poble veí. De tornada, el comissari els va detenir. I els va ordenar cavar les seves pròpies tombes.

Tot això ho ha vist vostè?

Ho he vist. A mi no em van ordenar afusellar.

Què hauria fet en un cas així?

Disparar sobre el cap, com un amic, que sempre dubtava si va matar un dels dos.

Quim

Bíctor-M. Amela