La Vanguardia (Català-1ª edició)
Com el canari a la mina
La crisi econòmica i política de Sri Lanka és un toc d’atenció per a altres nacions de la regió asiàtica
La nació insular de Sri Lanka, de 22 milions d’habitants, passa aquests dies la pitjor crisi econòmica i institucional des de la seva independència el 1948. La població, inquieta per les estretors i enfurismada amb els governants, ha respost amb protestes massives als carrers per demanar la dimissió dels seus principals responsables. La seva creixent pressió va forçar la fugida a Singapur del seu president, Gotabaya Rajapaksa, que un cop allà va presentar la dimissió oficial.
Hi ha diferents factors subjacents darrere l’explosió d’aquesta crisi. Al llarg dels anys Sri Lanka havia acumulat una gran quantitat de deute extern i la seva balança de pagaments estava desequilibrada. Els sagnants atemptats islamistes del Diumenge de Pasqua del 2019 (269 morts) van espantar el turisme, sector clau en l’economia local, que va patir el cop de gràcia amb la pandèmia. A això s’hi va afegir la presa de decisions polítiques i econòmiques desastroses.
Els rècords mundials que s’han registrat en els preus dels aliments i l’energia causats per la guerra a Ucraïna van exacerbar la crisi. Gairebé sense ingressos interns i externs, el país es va quedar sense divises per importar combustibles, aliments i altres béns de primera necessitat.
Les dificultats de l’illa han disparat les alarmes sobre l’impacte que pot tenir la desacceleració econòmica mundial en altres economies febles també afectades per l’augment dels preus i les taxes d’interès, la depreciació de les seves monedes, els alts nivells de deute o la disminució de les seves reserves de divises.
“Els països amb alts nivells de deute i un espai polític limitat afrontaran pressions addicionals. No s’ha de mirar gaire lluny: Sri Lanka és un senyal d’advertència”, va advertir dissabte la directora de l’FMI,
Kristalina Georgieva. És “el canari a la mina”, adverteixen des d’altres fòrums internacionals. Segons un informe recent del diari Financial Times, des de començaments d’any ja han sortit 50.000 milions de dòlars de bons sobirans en mercats emergents, “la sortida neta més espectacular en almenys 17 anys”.
Sense sortir de la regió, un dels països que més amoïna és el Pakistan, una potència regional amb armes nuclears que passa moments d’inestabilitat política. Al juny la taxa d’inflació anual va arribar al 21,3%, la més alta en 13 anys, i els preus del combustible han pujat al voltant d’un 90% des de finals de maig després que el Govern posés fi als subsidis.
Igual com Sri Lanka, el Pakistan també enfronta baixes reserves de divises, que s’han reduït gairebé a la meitat des de l’agost de l’any passat. Entre les mesures adoptades, les autoritats han aprovat un impost d’un 10% a la indústria a gran escala durant un any per recaptar uns dos mil milions de dòlars en un intent de reduir la bretxa entre els ingressos i les despeses del Govern, una de les demandes clau de l’FMI. “Si poden desbloquejar aquests fons, altres prestadors financers com l’Aràbia Saudita o la Unió dels Emirats Àrabs poden estar disposats a estendre crèdit”, va assenyalar Andrew Wood, analista de S&P Global Ratings, a la BBC.
Tal com passa amb Sri Lanka, també és important el paper que té la Xina, posseïdora d’una quarta part del deute pakistanès. “Islamabad sembla que ha renovat un préstec comercial davant la Xina, i això s’ha sumat a les seves reserves de divises; hi ha indicis que s’acostaran a la Xina durant la segona meitat d’aquest any”, va afegir Wood.
Sense allunyar-se de la zona, altres dels països que preocupen són les illes Maldives, amb una economia que depèn del malmès turisme i que el 2020 va veure com el seu deute públic creixia per sobre del cent per cent del seu PIB; el petit Laos, que té dificultats per pagar els préstecs estrangers (Pequín també és un dels seus creditors més grans) o pagar les importacions de combustible, cada vegada més cars per la invasió russa d’Ucraïna; o Bangla Desh, on la inflació ha arribat al seu màxim de vuit anys i el Govern ha demanat a l’FMI un préstec de 4,5 miliards de dòlars. El Banc Central només té reserves de divises per a cinc mesos i ha anunciat una política de limitació d’importacions. ●
El Pakistan va arribar a la taxa d’inflació més alta en 13 anys i els combustibles han pujat prop d’un 90%