La Vanguardia (Català-1ª edició)
HISTÒRIES DEL MÓN Certificat de matrimoni per ovular
La justícia xinesa confirma que una dona soltera no pot congelar òvuls
Teresa Xu –de pseudònim Xu Zaozao– vol ser mare soltera. El 10 de desembre del 2018, quan tenia 30 anys, es va dirigir a l’hospital d’Obstetrícia i Ginecologia de Pequín, a la Universitat Mèdica de la Capital, decidida a congelar òvuls per poder tenir fills en el futur.
Segons va relatar Xu al Daily China, les parelles que feien cua darrere d’ella es van impacientar i van començar a llançar-li mirades de reprovació. El tema tenia gràcia, va pensar: “Aquí soc jo, una dona soltera, fent perdre el temps preciós de matrimonis que tenen més dret al servei de fertilitat?”. No anava mal encaminada. Després d’un examen inicial, els metges es van negar a continuar: com que no era casada, no podia ensenyar el certificat matrimonial que li demanaven. Aquesta era la llei. La doctora la va instar a buscar parella i a tenir fills mentre encara fos jove; el contrari, li va dir, podria comportar riscos per a la seva salut, física i psicològica, durant l’embaràs. En aquell moment Xu no va saber reaccionar.
Dues setmanes després la pequinesa presentava el cas davant la justícia i de seguida atreia el focus mediàtic. “El suport i l’atenció que vaig obtenir després de la primera audiència van superar les meves expectatives –va comentar–. Hi ha moltes dones que s’enfronten al mateix dilema”. Segons els mitjans locals, la seva és la primera querella nacional sobre el dret de la dona soltera a congelar òvuls. Tres anys més tard, però, el Tribunal Popular Intermedi de Xaoyang ha desestimat la demanda. Vista la decisió, Xu ha declarat que recorrerà.
A la Xina és habitual que les dones solteres es trobin obstacles a l’hora d’accedir a prestacions públiques. Mostrar la certificació matrimonial sempre és un requisit.
Xu va recollir el testimoni de dones que, com ella, pateixen la pressió exercida per les normes socials. Això inclou, per exemple, que el matrimoni i les responsabilitats domèstiques han de prevaler sobre la carrera professional o personal de les dones d’entre 20 i 30 anys. Després d’haver dubtat de si mateixa, Xu assenyala que “és important per a una dona recordar que ha de confiar i respectar les seves pròpies idees per saber defensar la seva posició més endavant”. Cal recordar que fins a l’establiment de la República Popular el 1949, la gran majoria dels xinesos es casaven sense coneixe’s fins al dia del casament.
En aquest sentit, alguns internautes han criticat les diferents regles per a homes i dones, ja que els seus compatriotes poden congelar els espermatozoides sense entrebancs. A més, el debat es presenta en un context en què la baixa natalitat amoïna les autoritats –segons la Comissió de Sanitat, la Xina entrarà en un “creixement negatiu” abans del 2025–, per la qual cosa negar la reproducció assistida a qualsevol dona soltera no ajuda a pal·liar el problema.
Malgrat que algunes veus han plantejat un canvi, han estat apaivagades ràpidament des que el 2003 el Ministeri de Salut va prohibir la utilització de tecnologies de fecundació in vitro, com ara la inseminació artificial o la transferència d’embrions amb dones solteres. Res no ha
A la Xina és habitual que les dones solteres es trobin amb obstacles per obtenir prestacions públiques
canviat des que el China Daily va donar la notícia.
Sense anar més lluny, l’any passat la Comissió Nacional de Sanitat rebutjava la petició d’un membre de la Conferència Consultiva Política d’atorgar a les dones solteres el dret a congelar òvuls. El no arribava aviat i de manera contundent: “No compleix amb les disposicions pertinents de les lleis i regulacions xineses”. La Comissió esmentava tres raons per a la negativa: els suposats riscos per a la salut atesa la “natura invasiva de l’extracció d’òvuls”, una “falta d’evidència que avali la pràctica” i un potencial “abús amb finalitats lucratives”, amb referència a la indústria de la gestació subrogada –ventres de lloguer–, també il·legal a la Xina. Això mateix argumentava l’hospital de la capital xinesa en la seva defensa. I els que pensen igual repeteixen la diatriba com un mantra: “Només parelles amb problemes de fertilitat poden recórrer a tècniques de reproducció assistida”, amb comptades excepcions.
Teresa Xu té clar que no es rendirà pas: “No només estic corrent contra el meu propi rellotge biològic, sinó que també estic obrint una finestra a més possibilitats per a altres dones”.