La Vanguardia (Català-1ª edició)
Els fotoperiodistes denuncien exigències “abusives” en la cobertura dels concerts
Representants d’artistes demanen validar les imatges abans que siguin publicades
Haver de consentir la validació de les fotografies que l’artista i l’equip considerin acceptables, cedir els drets d’autor de totes les imatges, que al concert només hi puguin treballar un nombre restringit de fotògrafs... Són algunes de les exigències que alguns representants de destacats artistes musicals imposen cada vegada més als fotoperiodistes i que han provocat una allau de queixes del gremi després dels darrers concerts a Barcelona de Jane Birkin, Ben Harper o Bryan Adams. Molts fotògrafs han optat per denunciar públicament aquestes exigències dels equips de mànagers i de producció que voregen la censura.
Llibert Teixidó, fotoperiodista de La Vanguardia, va fer pública la seva queixa via xarxes socials quan es va assabentar de les condicions que s’havien imposat al concert de Jane Birkin. Al marge d’imposicions habituals i ja assumides, com captar fotografies només durant les primeres tres cançons i sense flaix, n’hi havia d’altres que qualificava de “molt peculiars” i “extremes per als fotògrafs”, com que les imatges havien de ser supervisades pel mànager i que no es donaria resposta sobre si es podien utilitzar fins a l’endemà a les 9.30 del matí, de manera que es condicionava també el moment de la publicació. Advertien, a més a més, que podia passar que no en validessin cap.
Unes “clàusules abusives” que van acabar també en humiliació per a Cristina Calderer, fotoperiodista i membre del Grup de Treball de Fotoperiodisme del Col·legi de Periodistes de Catalunya. Després de cobrir el concert i enviar per e-mail quatre imatges, va rebre l’endemà aquesta resposta: “Malauradament, no podem validar cap de les quatre fotos que has enviat. Són realment abominables”.
La fotògrafa va quedar sorpresa, però hi va trobar una explicació: “Les fotografies estaven bé, però a Birkin, com que ja és gran, se li notaven els signes de l’edat al rostre, com la papada, i no li agrada”.
Hi ha hagut imposicions semblants en el cas de Ben Harper i Bryan Adams. No al concert de Rosalía, on, a més a més, “vam poder fer fotos durant quatre cançons, cosa totalment inèdita avui dia”, continua Calderer, que també recorda, però, altres situacions esperpèntiques. Com en un con
cert de Beyoncé: “Em van assignar dos membres de seguretat i una noia amb un cronòmetre perquè durant 70 segons li pogués fer fotos més o menys exclusives, però quan es va acabar el temps els dos guàrdies se’m van posar al davant i amablement la noia del crono em va fer fora de la zona”.
Pel gremi fotoperiodístic, aquestes restriccions vulneren la llibertat de premsa i d’informació. I reivindiquen que se’ls deixi fer la feina amb tota llibertat i professionalitat i que es posi fi a una pràctica que de mica en mica s’ha anat imposant en altres àrees informatives, com els actes polítics i esportius. Per erradicar aquesta tendència, el gremi es planteja fer
Les condicions de les darreres actuacions de Jane Birkin, Ben Harper i Bryan Adams han indignat el gremi
boicots i plantades, com ja s’ha fet en altres països, com Noruega i França, i també fer “molta pedagogia”, així com “crear un protocol de fins a on cal acceptar aquestes condicions”.
“Si no deixen fer fotos amb llibertat, no hi hauria d’haver cobertura de la notícia i s’hauria de negar la utilització de les imatges que passen els mateixos interessats”, diu Calderer, que demana la col·laboració dels companys redactors en aquesta tasca. “Ningú s’imagina que et demanin un text per validar-lo abans que es publiqui”, assegura. “Perquè llavors ja parlem de publicitat, i això no es pot acceptar”. ●