Filosofia ficció

El 1915 hi havia uns vint-i-sis milions de cavalls als Estats Units; a la dècada del 1950 s’havien reduït a dos milions. Fins a la revolució industrial eren imprescindibles per a la feina agrícola i per al transport, però els motors, el ferrocarril, els tractors i els automòbils els van substituir en mig segle. “Hi ha una semblança entre la nostra situació i la que va haver de patir la població de cavalls”, escriu la pensadora i poeta experimental australiana Amy Ireland a Filosofía-ficción (Holobionte). Durant el segle XXI la intel·ligència artificial es va apropiant d’espais laborals i productius. I hem de considerar tots els escenaris possibles d’aquesta progressiva invasió.

En els seus brillants assajos –molt ben prologats i traduïts per Federico Fernández Giordano–, Ireland parteix de la ficció especulativa i la literatura de terror, des de Samuel Butler o H.P. Lovecraft fins a William Gibson, per reflexionar sobre les diferents mutacions que està produint la tecnologia en els temps, els espais i les biologies de la nostra època. Les seves prediccions no són apaivagadores.

Tampoc no ho és la realitat: aquest estiu ha estat el més calent de les nostres vides, però probablement serà el més fred del que ens queda per viure. Davant aquest horitzó, el disseny de futurs de les escoles de negocis o dels departaments d’innovació de les grans empreses, que imagina formes d’adaptació als nous temps que continuï sent beneficiosa per al capital, col·lideix amb la filosofia ficció. Com han demostrat les obres de Donna Haraway o de Liam Young, la barreja de la ciència-ficció amb el pensament i la poesia té el poder molotov de dinamitar els ma

És probable que d’aquí deu o quinze anys una part de les nostres lectures es produeixin o tradueixin informàticament

pes neuronals dels nostres caps.

La tercera dècada d’aquest segle serà la de les falsificacions profundes. Els algoritmes ja són capaços de crear cares, vídeos i textos que són indistingibles dels humans. Durant la quarta, l’enginyeria acaba de consolidar la seva creativitat comunicativa, musical, literària, artística. És molt probable que d’aquí deu o quinze anys gran part de les nostres lectures siguin produïdes, o traduïdes, informàticament. Però la filosofia serà patrimoni exclusivament nostre durant molt més temps, perquè la consciència de tradició, l’esperit crític, l’especulació, la poesia i la ficció formen part de la nostra pròpia singularitat. Els humans som màquines filosòfiques, intel·ligències col·lectives especialitzades a generar sentit. Hem de saber comunicar-les a elles, les màquines encara no biològiques: no només les programem i les dissenyem: també els inoculem raó de ser.