Cultura paga 30 milions per l’art de l’Arxiu Lafuente

La col·lecció serà del Reina Sofia però s’ubicarà a Santander

El Consell de Ministres va tancar ahir definitivament una operació que feia temps que es forjava. I li va posar xifra, monumental. Va acordar l’adquisició de l’Arxiu Lafuente, que aplega nombroses col·leccions i fons documentals relatius a l’art modern i contemporani, des de les primeres avantguardes del segle XX fins a la contracultura de l’Espanya dels setanta i vuitanta. Particularment la barcelonina. Es tracta d’un arxiu clau que passarà a formar part dels fons del Museu Reina Sofia pel con

Rock Cómix tundent import de 29.795.045 euros, que s’abonaran en onze anualitats a càrrec dels pressupostos del Ministeri de Cultura. L’última es pagarà el 2032.

És una operació excepcional per volum i preu, com ho són les poques compres de col·leccions amb els minvats pressupostos públics habituals, en què els fons, a més, no tindran seu al Museu Reina Sofia a Madrid sinó a Santander, ciutat on s’ha forjat la col·lecció i on es construeix en aquests moments un centre associat amb el Reina Sofia a l’antiga seu del Banc d’Espanya a càrrec de l’Ajuntament de la ciutat. A Cantàbria és on viu des que tenia un any l’artífex de la col·lecció, José María Lafuente (Lugo, 1957), un empresari del sector dels formatges, interproveïdor de Mercadona, que des de fa més de dues dècades ha anat creant un arxiu amb 138.000 documents que inclouen 19.000 obres originals entre pintures, escultures, dibuixos, fotografies i collages.

L’Arxiu Lafuente és un arxiu d’arxius, una col·lecció de col·leccions d’art contemporani especialitzada en història de l’art del segle XX a Amèrica Llatina, els Estats Units i Europa, amb un èmfasi particular a Espanya, on els últims anys havia adquirit molts dels arxius del món contracultural i del còmic dels anys setanta i vuitanta, des de Nazario i les revistes Ajoblanco i Star fins a Javier Mariscal, Ceesepe, El Cubri, Miguel Farriol, Montesol, Pepichek i Roger i Isa. De fet, la sortida de nombrosos arxius i originals de la contracultura catalana cap a Santander va provocar al seu moment una polèmica per la poca atenció que se’ls havia prestat a Catalunya.

A més, però, els fons de l’Arxiu Lafuente són especialment importants en futurisme; dadaisme i surrealisme; avantguardes russes i producció artística soviètica; la revolució tipogràfica de principis del segle XX, i les xarxes de producció artística de la segona meitat del segle XX: escriptura i poesia experimental, publicacions d’artista i l’anomenat mail art.

L’estructura de l’arxiu és cronològica i geogràfica, amb dos grans períodes, un del 1900 al 1945 i un altre fins al 1989. Les xarxes artístiques internacionals posteriors a la Segona Guerra Mundial estan repre

La col·lecció ha estat forjada durant dues dècades per un empresari del sector dels formatges

sentades amb fons d’artistes com Marcel Broodthaers, Sol LeWitt, Ulises Carrión, Ray Johnson, Gianni Bertini, Henri Chopin o George Maciunas. La col·lecció inclou múltiples formats: fotografies, correspondència, manuscrits, manifestos, llibres, còmics, revistes, diaris, cartells, dibuixos, estampes, obres d’art, llibres d’artista, fotollibres, documentació de performances...

El Museu Reina Sofia considera que l’Arxiu Lafuente és tan sols comparable a dues de les col·leccions privades més importants dels Estats Units i Europa: la Merrill C. Berman Collection i la col·lecció d’Edigio Marzona, amb què ha mantingut punts d’afinitat. ●