La Vanguardia (Català-1ª edició)
El Govern espanyol rebaixa 8 dècimes el creixement del 2023 fins a un 2,7%
Augmenta un 1,1% el sostre de despesa i es converteix en el més alt de la història
En un exercici d’ineludible realisme econòmic, el Govern espanyol ja accepta que la inflació es dispararà aquest any fins a prop d’un 8% i que la frenada del creixement el 2023 serà considerable. Ho ha reconegut en la revisió de les seves previsions macroeconòmiques que va publicar ahir, en un Consell de Ministres que també va aprovar el sostre de despesa per l’any que ve. És el més gran de la història i supera un 1,1% l’actual, que ja suposava un rècord. Un augment així de la despesa es continua explicant per l’arribada dels fons europeus del pla de recuperació.
D’entrada, la revisió de les previsions. En qüestió de creixement, aquest any l’empenta del primer semestre permet mantenir la previsió establerta a l’abril d’un augment d’un 4,3%, malgrat que la segona part de l’any l’activitat s’esllangueix. L’impuls del turisme i la inversió l’avalen. En canvi, per al 2023 l’empenta ja no aguanta. Es rebaixa 8 dècimes la previsió de creixement, que passa d’un 3,5% a un molt més modest 2,7%. Les raons d’aquest alentiment són els alts preus de l’energia i els riscos del subministrament de gas rus a la Unió Europea, l’enduriment més ràpid del previst de la política monetària i la previsible desacceleració de la zona euro en general i d’Alemanya en particular.
La vicepresidenta primera i ministra d’Economia, Nadia Calviño, va afirmar que tots els organismes nacionals i internacionals preveuen que Espanya tingui un creixement el 2022 igual o superior a un 4%, i el 2023 al voltant o per sobre d’un 2%. “Tots preveuen que Espanya creixi per sobre de la mitjana de la zona euro el 2022 i el 2023”, va dir Calviño, tot i que també va reconèixer que la inflació és el gran enemic. Ho va dir amb paraules, quan va manifestar que “el principal repte és la inflació”, i amb xifres, quan va revisar a l’alça el deflactor de consum privat, indicador semblant al de la inflació, que el va elevar aquest any a un 7,8% ,i el pròxim, a un 2,9%.
A més, el Consell de Ministres també va aprovar el sostre de despesa no financera del 2023 que suposa el punt de partida per elaborar els pressupostos de l’any que ve. Serà un nou rècord, el tercer consecutiu, en situar-se en 198.221 milions, un 1,1% per sobre dels 196.142 milions d’aquest any. El sostre de despesa suposa un límit que estableix la despesa de les administracions públiques i marca el màxim de recursos que es pot assignar i que, més endavant, es detallarà i distribuiran en els pressupostos.
El Govern espanyol també ha fixat un objectiu de dèficit d’un 3’9% per al 2023, cosa que suposa una reducció de més d’un punt respecte al 5% previst per a aquest any. Són xifres que serviran de referència, tot i que no tindran caràcter obligatori perquè, un any més, les regles fiscals europees continuen suspeses. “Des de l’inici de la pandèmia haurem reduït el dèficit en més d’un 60%”, va dir la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, quan va comparar el 10% de dèficit el 2020 amb el 3,9% que preveu per al 2023.
Si s’aconsegueixen aprovar aquests pressupostos seran els tercers consecutius de l’actual Govern de coalició, i els últims abans de les eleccions. Pressupostos en temps de pandèmia, guerra i inflació, i comptes reforçats pels fons europeus.
D’altra banda, el Consell de Ministres també va introduir dues novetats amb el Ministeri d’Inclusió i Seguretat Social. Una és el nou règim de cotització dels autònoms per als pròxims 3 anys, pactada amb els agents socials. La segona és la reforma del
Els estrangers tindran més facilitats a l’hora d’accedir al mercat laboral
reglament d’estrangeria per incorporar estrangers al mercat laboral. La novetat principal és l’arrelament per formació que facilitarà la sortida de l’economia submergida de migrants per incorporar-se a les àrees en què més es necessiti mà d’obra. En concret, es concedeix autorització de residència als estrangers que faci un mínim de dos anys que són a Espanya i que es comprometin a seguir una formació continuada. D’altra banda, es facilita la permanència, la feina a estudiants estrangers i s’impulsa la migració regular i s’afavoreix la contractació en origen. ●