Intel·ligència i consciència

Va fundar una plataforma de monitoratge cerebral remot intel·ligent i continu per detectar estats alterats de consciència. La seva investigació inclou el mapatge de la consciència i l’escriptura d’algoritmes per al seguiment automatitzat d’aquells estats alterats. Va presentar les seves teories sobre la consciència als escenaris de TED-NYC i l’ONU. Assegura que aquell mapatge de l’augment de la consciència en humans ens pot permetre reconeixe’l en éssers intel·ligents no humans (tant dins com fora del planeta), a través d’iniciatives en col·laboració amb SETI. Chander també contribueix a les ciències de la vida espacial i la medicina fent simulacions remotes de rescats de trauma, anestèsia i cirurgia en entorns anàlegs a Mart. Farà una xerrada a The Festival of Consciousness (Barcelona, 29 i 30 de juliol).

Des dels 16 o 17 anys vaig començar a tenir experiències en la meditació, no sovint, però de vegades puc sentir que em dissolc, i que em sento connectada a l’univers, una cosa que per a una neurocientífica és molt interessant.

Què ha descobert?

Que no es tracta de saber sinó de sentir. És més aviat una sensació de dissolució de l’ego i de connexió amb quelcom més gran, on gairebé pots sentir que estàs connectat amb les plantes, els animals, les estrelles, la terra, que no hi ha límit de connexió.

Mesurable?

És difícil captar aquests estats, per això vaig elegir l’anestesiologia, que em permet alterar la consciència de les persones a voluntat utilitzant substàncies sense danyar el cervell però podent mesurar els efectes a través d’elèctrodes.

Ha arribat a cap conclusió?

Quan el cervell està despert pot processar informació de manera massiva, i quan un està adormit o anestesiat les connexions es contreuen i es tornen molt simples. Com més consciència, més connexions. Quan la gent viatgi a l’espai, és possible que el nivell de complexitat dels seus cervells canviï.

Però són estats temporals.

Si sempre visquéssim en aquest estat màxim de la consciència, no podríem fer la nostra vida normal. El nostre estat habitual de consciència està optimitzat per permetre’ns moure’ns pel món.

Potser aquesta consciència més gran serà el futur.

Potser, però l’entorn hauria de canviar per acollir un humà que sempre viu en aquest estat de màxima consciència i connexió amb l’univers.

Tot canviaria?

Probablement voldríem tenir més cura de l’altre i de l’entorn i les guerres s’acabarien. Encara que un estat de consciència ampliat no és l’únic camí per ser millors, si més gent hi accedís, és probable que s’arribés a un efecte col·lectiu al planeta.