La Vanguardia (Català-1ª edició)
Des del 1980 ha cremat a Portugal l’equivalent a un 55% de la seva superfície
Aquest any és el pitjor des del catastròfic 2017, però menys greu que a Espanya
Quatre-cents bombers i agents forestals portuguesos, així com set mitjans aeris, s’afanyaven ahir a la tarda per dominar l’incendi de Vila Pouca de Aguiar, a 66 quilòmetres al sud del municipi d’Orense de Verín. El foc, que la policia atribueix l’origen a un agricultor ja detingut, devastava unes 3.000 hectàrees de pinedes. La incidència de Vila Pouca va ser la més important en una jornada tranquil·la, en espera de la situació de risc dels pròxims dies i en un país destrossat pel foc les últimes dècades. Des del 1980 ha cremat l’equivalent a un 55% de la seva superfície ibèrica, si bé aquest estiu tòrrid resisteix més bé que Espanya.
Un grup de científics voluntaris pertanyents a l’associació portuguesa de Ciència de Dades per al Bé Social va recopilar la informació dels últims 41 anys. Segons el diari Público, es tracta d’una feina laboriosa, per la dispersió de les dades o per discrepàncies en les categories usades. No s’ha d’oblidar que durant molt de temps la impressió que s’enduia el viatger per dins de Portugal era que semblava que no es posaven grans obstacles als incendis descontrolats i que sovint es fusionaven amb d’altres en una espiral fatal.
El balanç del projecte, liderat per la científica Nadiia Basos, assenyala que des del 1980 van cremar 4.858.330 hectàrees a Portugal. Aquests 4,86 milions equivalen a 48.583 quilòmetres quadrats. No vol dir que s’hagi cremat just aquesta superfície, ja que en alguns casos els incendis són recurrents als mateixos llocs.
El “Portugal continental”, que és com anomenen els mitjans la part lusitana de la península, ocupa poc més de 89.000 quilòmetres quadrats. Per tant, la superfície cremada ronda un 55%. Si s’efectua la mateixa anàlisi per a Espanya a partir de les dades del Govern central, el percentatge que s’obté és molt més baix: d’un 13%.
Només en l’infaust 2017 a Portugal es va cremar un 6% del seu territori ibèric, amb més de mig milió d’hectàrees cremades, que inclouen les més de 50.000 de l’incendi del juny de Pedrógrão Grande, que va causar 66 morts. Després hi va haver una altra onada brutal a l’octubre, que va coincidir amb la registrada a Galícia quan les flames van entrar al centre de Vigo.
La catàstrofe del 2017 va suposar una commoció a Portugal, que va reforçar els seus mitjans i va apostar per un gir en la seva política forestal. Fins i tot es va poder veure el president Marcelo Rebelo de Sousa arrencant amb les seves mans brots d’eucaliptus, l’ar
La proporció d’àrea cremada respecte al territori total en 40 anys supera més de 4 vegades la d’Espanya
bre que copa la major part de la façana atlàntica, que propaga el foc i que ho aprofita per estendre’s.
Els anys següents no van ser catastròfics, com mostren les menys de 30.000 hectàrees cremades l’any passat. Aquest estiu de calor extrema constitueix la gran prova de foc. El president i el primer ministre, António Costa, van arribar a suspendre els seus viatges a fora per la situació d’alerta. Hi va haver moments difícils, però sense descontrol. Ha cremat el doble que el 2021, però és una tercera part del que s’estima que s’ha cremat a Espanya. ●