La Vanguardia (Català-1ª edició)
Sánchez, advocat dels Balcans
El president del Govern espanyol tanca el curs polític amb una gira per cinc països de la zona
En espera del Consell de Ministres de dimarts i del despatx amb el rei Felip VI al palau de Marivent, Pedro Sánchez ha encaixat en la recta final del curs polític una gira internacional amb escala en cinc països dels Balcans.
El president del Govern espanyol coneix molt bé el terreny. Una de les seves primeres experiències en la política pública es va desenvolupar a Bòsnia, el 1997, quan treballava per a l’oficina de l’alt representant de l’ONU, Carlos Westendorp.
Aquest bagatge, la posició espanyola en aquests països i la perspectiva de la presidència europea el segon semestre de l’any vinent fan que Sánchez sigui el líder europeu òptim per exercir d’advocat dels països dels Balcans que aspiren a integrar-se a la UE i que podrien haver perdut l’oportunitat a la cua amb la via exprés oberta per a una Ucraïna sota l’ofensiva russa.
Després de la seva reunió d’ahir amb el president serbi, Aleksandar Vucic, el líder de l’Executiu espanyol encadenarà fins dilluns diferents trobades bilaterals amb els caps d’Estat o de Govern de Bòsnia i Hercegovina, Montenegro, Macedònia del Nord i Albània.
Les bones relacions amb totes les parts permetran abonar futurs intercanvis comercials, culturals i de defensa, així com aprofundir en els intercanvis ja existents amb aquests països amics, apunten des de la Moncloa.
Malgrat que venen de lluny, aquests llaços no havien cristal·litzat, a excepció de Bòsnia, amb la visita oficial de cap dels últims presidents del Govern espanyols. Fins ara, que Sánchez ha decidit comprometre’s personalment a “reactivar, reanimar i revitalitzar els respectius processos d’adhesió a la UE”.
La tramitació no és fàcil i alguns dels socis comunitaris observen amb reserves aquesta etapa ara complicada per l’empremta russa en alguns d’aquests països. Actualment Sèrbia i Montenegro ja han començat les negociacions, mentre que Albània i Macedònia del Nord tenen l’estatus de països candidats des de fa 8 i 17 anys –Bòsnia el va sol·licitar al març–. Però les converses van patir una aturada a començament d’any, fins al punt que tots han estat avançats per la dreta per Ucraïna i el seu valor geoestratègic.
El factor diferencial que farà que Sánchez entri en escena, com admeten fonts de l’Executiu espanyol, rau en el fet que Espanya pot desplegar una acció diplomàtica aliena i lliure dels equilibris delicats de l’Europa central amb la vista posada en la presidència rotatòria del Consell de la UE el segon semestre del 2023. Un mandat que el socialista vol lligar a aquests processos d’adhesió. I, com a primera mostra, ha ofert
El líder espanyol s’ha postulat per estimular el procés d’adhesió a la Unió Europea
l’experiència espanyola per esperonar la implantació de les reformes democràtiques i econòmiques exigides pel Parlament Europeu.
Tot això es farà en la recta final cap a les eleccions generals, en què Sánchez vol impulsar la seva imatge presidencialista davant la resta de rivals electorals, coronant-la amb la seva intermediació diplomàtica per fomentar una estabilitat “més gran a Europa” després del terratrèmol cartogràfic provocat per Vladímir Putin.
L’agenda frenètica de Sánchez només baixarà de revolucions a Bòsnia, on es faran els actes més simbòlics del viatge. Espanya va tenir una presència important durant i després de la guerra els Balcans, tant en matèria de cooperació com en matèria militar, en unes missions en què van participar més de 45.000 efectius de les forces armades. És per això que el president retrà homenatge dissabte als 23 soldats espanyols morts en terreny bosnià, en un acte que es farà a la plaça d’Espanya de Mostar. ●