La Vanguardia (Català-1ª edició)
Dues ferides i un miracle del cas Borràs
La sortida de Borràs de l’equació institucional posa en evidència dues ferides entre Junts i ERC: la incompatibilitat d’estratègies i de les prioritats de cada partit. I un miracle: la supervivència del Govern malgrat el xoc continu
El fil de comunicació entre les cúpules de Junts i ERC es manté en silenci des de dimarts. Ni un missatge després de coneixe’s la interlocutòria del TSJC que obria judici oral contra Laura Borràs per la seva gestió a la ILC. Més silenci després del discurs destemprat de la presidenta de Junts que assenyalava “amb noms i cognoms” els membres de la Mesa del Parlament que, complint amb el reglament, van votar la seva suspensió com a diputada i presidenta de la Cambra. Davant la premsa, Borràs va acusar ERC, la CUP i PSC d’erigir-se en “jutges hipòcrites” i no hi va haver queixa d’ERC en privat. Se’n va anar al xoc en públic. El president Pere Aragonès va hissar la bandera republicana de tolerància zero amb la corrupció davant els laments de Junts.
Borràs forma part de l’anomenat 4x4 que gestiona les relacions entre els socis del Govern, així doncs, el canal de comunicació ha deixat de ser útil per abordar l’enèsima crisi mentre Junts no aclareixi el futur de la seva presidenta. La sortida de Borràs de l’equació institucional en espera de judici posa en evidència les dues ferides obertes: la incompatibilitat d’estratègies en l’eix nacional i de les prioritats de cada partit. I un miracle: la supervivència del Govern, immune fins ara a qualsevol calamitat política.
A ERC són tan contundents vinculant el cas Borràs amb delictes de corrupció com cauts davant l’agitació de les aigües a Junts. Un grapat d’executives territorials han plantejat a la direcció que la militància voti la continuïtat en el Govern després de la suspensió de Borràs. Algunes d’aquestes ja van intentar al congrés forçar la consulta, però van fracassar. El pols es repeteix. “En una situació normal caldria abandonar el Govern. Sí. Però a nosaltres ens van votar per fer la independència, i si ens n’anem, ens n’allunyem”, insistia ahir Joan Canadell.
El pla de la direcció es va traçar a l’última executiva i, de moment, es manté malgrat que Borràs s’ha quedat sense presidència del Parlament–la seva fitxa al web va encapçalada amb l’acord de suspensió–, sense cotxe oficial ni sou... (manté l’escorta com a presidenta de Junts). Al setembre, Josep Rius i Victòria Alsina presentaran davant el consell nacional del partit els resultats de l’auditoria del pacte de govern i es debatrà el full de ruta a seguir. “Fins aleshores, res”. I més enllà? Només s’assumeix la necessitat de trobar l’equilibri entre “acompanyar” Borràs i preservar els interessos del nou Junts.
I com sobreviu aquest Govern? L’últim baròmetre del CEO no només encimbellava el PSC i registrava una caiguda del suport a l’independentisme al mínim en vuit anys, sinó que el suspens del Govern l’equiparava al de l’etapa Torra. Si la presidència no dona rendiment electoral, ERC necessita concrecions a la taula de diàleg amb el Govern espanyol que no quedin enterrades en 24 hores pel TSJC i el TC alimentant les tesis de Junts.
Pedro Sánchez lliga el futur de l’estratègia de diàleg d’ERC a la seva presidència, així doncs, es dona per descomptat que els republicans apuntalaran la legislatura a través dels pressupostos. La concessió del PSOE és compaginar les negociacions i accelerar les reformes ja diagnosticades per dur-les a terme abans d’acabar l’any i esquivar així la maror de les eleccions municipals. No totes les accions s’atribuiran públicament a la mesa.
Allà hi haurà els canvis en la llei de secrets oficials o del CNI, pel cas Pegasus; la llei mordassa i, fins i tot, la llei electoral per evitar les inhabilitacions sobrevingudes que van posar fi a Quim Torra o el diputat de la CUP Pau Juvillà. Després hi ha la reforma del delicte de sedició al Codi Penal –retocant el tipus i les penes– a què es poden unir els de malversació i desordres públics. L’objectiu d’ERC és formalitzar la primera reforma al setembre i acabar aconseguint els “efectes” d’una amnistia sense tenir-la.
A la Moncloa presumeixen que han arrossegat ERC a la renúncia a la unilateralitat, però el que han fet els republicans és aplicar-la al Govern. El pacte amb Junts els dona marge de maniobra fins a les municipals, això els permet compassar la seva negociació amb el PSOE i reclamar als socis que respectin l’acord de legislatura, convençuts que les ferides estaran sempre obertes, però també que els miracles entre enemics íntims existeixen i, de moment, no s’atreviran a deixar el Govern.