Carrers foscos i perillosos

Dia 7 de juliol del 2020. Una dona camina sola cap al seu cotxe en un dels grans i desolats aparcaments annexos a un local de menjar ràpid en la perifèria de Jefferson City, estat de Tennessee. D’improvís, un atacant emergeix del no-res i la llança contra terra i comença a arrossegar-la. Un vianant que observa l’escena, armat amb una pistola, la desenfunda, apunta l’agressor i permet posar fora de perill la dona.

Una nit càlida d’agost del 1987. Austin Fulk, homosexual, xerra tranquil·lament amb un altre home al pàrquing d’algun lloc d’Arkansas.

De sobte quatre homes apareixen i ataquen la parella amb bats de beisbol i cadenes de ferro. La persona que acompanya Fulk extrau una arma de davall del seient, apunta els atacants i dispara un tret per damunt dels seus caps. El grup d’assaltants, espantat, fuig.

Aquestes dues històries formen part del vot particular, que es va sumar al de la majoria, del jutge Alito en la sentència del Tribunal Suprem dels Estats Units de 23 de juny del 2022 contra l’obligat permís que l’estat de Nova York sol·licitava, des del 1911, per poder portar armes en llocs públics, és a dir, fora de casa. Aquesta decisiva sentència es coneix com la de l’“Associació del Rifle i de la Pistola de l’estat de Nova York contra Bruen”, superintendent de la policia estatal de Nova York. Els en recomane la lectura de la primera a la darrera pàgina.

Que un jutge del Suprem faça servir notícies de premsa com a arguments de dret per sustentar la seua decisió a favor de la lliure circulació d’armes per tot el país em sembla preocupant. Per la mateixa regla de tres, bastaria realitzar una llista gruixuda de casos en què les armes han estat protagonistes d’assalts, assassinats, violacions, robatoris, estupres i abusos de tota mena per limitar-ne l’ús. Però, a més, és repulsiu l’ús espuri de la por de dos grups especialment sensibles: el de les dones i el del col·lectiu gai.

El text del jutge Alito s’assembla a un guió de Hollywood: després de relatar tots dos episodis, es pregunta si la policia de Nova York pot protegir els 20 milions de residents de l’estat i els 8,8 milions que viuen a la ciutat. “Alguns d’ells han de travessar carrers foscos i perillosos per arribar a les seues llars després de la feina o d’altres activitats vespertines. Algunes d’aquestes persones formen part de col·lectius que se senten especialment vulnerables. I algunes d’elles creuen de manera raonable que llevat que puguen brandar una arma o, si fora necessari, usar una arma de foc en cas d’atac, podrien ser assassinades, violades o patir alguna lesió greu”. La por com a font de dret. Ni una paraula sobre per què hi ha tants “carrers foscos i perillosos” als Estats Units. No. No és possible reformar la ciutat, només s’hi pot sobreviure. Aquest és el pensament de la majoria del Tribunal Suprem de la nació més poderosa del planeta. I sense temor apliquen aquest principi neocon al món.

Salvant la dignitat del país i de la institució, tres jutges (Stephen Breyer, Sonia Sotomayor i Elena Kagan) es van pronunciar en contra de permetre el lliure moviment d’armes en llocs públics. El relat dels discrepants, redactat pel veterà Breyer, és esborronador: el primer paràgraf comença recordant que, el 2020, més de 45.200 nord-americans van morir per trets d’armes de foc. Sols des de principi de l’any 2022, s’han produït 277 tirotejos massius, la qual cosa fa més d’un cada dia. El 2017, es calculava que als Estats Units hi havia uns 393 milions d’armes en mans de civils, és a dir, més de 120 armes per cada 100 habitants, la qual cosa fa del país l’estat amb més armes per càpita del món, seguit pel Iemen, amb menys de la meitat (53 armes per cada 100 habitants). Als quasi 124 morts al dia ocasionats per armes de foc el 2020, caldria sumar-hi els 85.694 ferits no mortals que es van produir, de mitjana, en cada any del període 20092017: 235 casos cada dia. Desgraciadament, les estadístiques i les dades objectives dels discrepants no poden competir contra la sentimentalitat d’al·legats –més aviat guions televisius–, del jutge Alito.

La lectura d’aquesta sentència és instructiva. Hi ha en el fons un gran debat social i territorial sobre les armes: en primer lloc, no és casual situar al mapa quins estats havien limitat –mai prohibit– mitjançant llicències administratives específiques, el dret a portar armes en llocs públics per raons de necessitat. Quatre de la Costa Est (Nova York, Massachusetts, Nova Jersey i Maryland), més el districte de Colúmbia, al costat de Hawaii i Califòrnia. Alguns d’ells o bé tenen llarga tradició progressista o coneixen de primera mà els efectes de la violència armada. Perquè els homicidis i assalts són molt més comuns a les zones urbanes que no a les rurals. El crim és un assumpte de geografia humana: entre el 1999 i el 2016, quasi el 90% dels homicidis executats amb armes de foc van ocórrer en àrees metropolitanes. Si l’estat de Nova York va regular el fet de portar armes en llocs públics va ser perquè els 8,8 milions d’habitants de la ciutat es concentren en 784 quilòmetres quadrats (la meitat que el terme municipal de Llorca, per exemple) i el risc per a la població i les seues forces de l’ordre és molt superior que en estats molt menys poblats com ara Montana o Wyoming.

Però hi ha dues dimensions més que són enormement importants i que em recorden debats més pròxims. En primer lloc, la part discrepant posa el dit en la nafra en entendre que el poder judicial no ha d’immiscir-se en assumptes que són molt més ben regulats pel legislatiu, com l’ús de les armes. I cite literalment: “El Tribunal, amb la sentència, restringeix la capacitat de les assemblees legislatives per exercir aqueix paper”. ¿Deu ser veritat que la divisió de poders de Montesquieu es va fer, malgrat la creença estesa hui dia, per protegir el legislatiu del judicial? I, en segon lloc, la sentència mostra l’aversió pel principi d’allò públic i l’al·lèrgia a allò comú i col·lectiu, supeditat sempre a l’autodefensa individual com a dret preexistent a tot ordenament. ●

Els EUA són el país amb més armes per càpita del món, seguit pel Iemen, amb menys de la meitat

L’estat de Nova York va regular les armes en llocs públics per l’alta concentració d’habitants

Perico pastor