Els altres tràfics de persones El 31% de les víctimes són explotades per a treballs forçats, i el 7%, per a altres finalitats

Combatre el tràfic d’éssers humans s’ha convertit en una de les prioritats de l’Organització de les Nacions Unides (ONU), nombrosos estats i entitats socials i humanitàries d’arreu del món. Però, tal com insisteixen, el tràfic de persones (nou terme per definir l’esclavitud) no només és el vinculat amb l’explotació sexual, que en aquest moment rep tota l’atenció. Sí, és la més nombrosa, i possiblement la que genera més beneficis a les màfies d’éssers humans, però n’hi ha d’altres que són invisibilitzats, cosa que impedeix combatre’ls.

El primer semestre de l’any,

Proyecto Esperanza-Adoratrices, entitat que fa més de dues dècades que treballa amb víctimes del tràfic, ha atès 121 dones, sis de les quals menors, la gran majoria d’Amèrica Llatina i de l’Àfrica. El 66% d’aquestes dones eren víctimes de tràfic amb finalitats d’explotació sexual, però la resta eren d’altres tipus desconeguts per a la majoria. Gairebé una vintena de dones ateses per aquesta entitat del gener al juny havien estat arrencades del seu entorn per ser explotades al món laboral, vuit per a un matrimoni forçat, una per cometre actes il·lícits i quatre per prestar serveis sexuals i domèstics. La resta de les dones patien diversos tipus d’explotació que se superposen.

Proyecto Esperanza participa en l’Speaking Out: #TambiénEsTrata, posat en marxa el 2020, que pretén influir sobre la normativa, les polítiques públiques i els protocols d’actuació contra el tràfic d’éssers humans a Espanya amb l’objectiu de garantir la protecció i l’accés a drets de les dones i nenes víctimes de tràfic per a aquestes finalitats d’explotació invisibilitzades.

Segons l’ONU, una de cada tres víctimes detectades va ser captada per a treballs forçats, i el 7% de les víctimes detectades, per a tràfic amb altres finalitats d’explotació.

“Les conseqüències d’aquests delictes en les víctimes són profundes i assoleixen tots els àmbits de la seva persona, de manera que necessiten una atenció integral que els permeti recuperar el control de les seves vides. És fonamental que aquestes altres formes d’explotació siguin reconegudes pels actors clau, i que la seva capacitat per detectar-les sigui enfortida. És necessària també la creació d’aliances intersectorials que afavoreixin la detecció de casos per derivarlos a serveis especialitzats”, assenyala Marta González, coordinadora de Sensibilització de Proyecto Esperanza.

Però qui són aquestes víctimes invisibilitzades i per a quines finalitats són explotades? Aquí recollim alguns testimonis facilitats per Proyecto Esperanza. Per motius de seguretat i confidencialitat s’han canviat els noms de les dones ateses i s’han alterat alguns detalls, que no afecten la veracitat dels fets, per evitar-ne la identificació.

"aulin # ma d $% an&

Des del seu Gabon natal, la Pauline va anar a Guinea per buscar feina. Al cap d’un any, el seu cap li va proposar anar a Europa a treballar com a interna del servei domèstic amb un sou de 1.200 euros. De les despeses de viatge no se n’havia de preocupar: ell s’encarregava de tot. Ella, sense recursos i amb l’ànsia de proporcionar a la seva filla un futur, se’n va fiar.

Poc temps després d’arribar a Espanya es va adonar que havia estat enganyada: horaris il·limitats els set dies de la setmana, atenció a fills i nebots de l’ocupador, neteja, àpats... La Pauline era maltractada pels seus pa