La Vanguardia (Català-1ª edició)
Una sentència fixa que un empleat del metro va morir per l’amiant
Per primera vegada un jutge atribueix la defunció d’un treballador del mitjà de transport al fibrociment
Una sentència del jutjat social número 8 de Barcelona atribueix per primera vegada la mort d’un extreballador del metro de Barcelona a l’exposició de l’amiant al seu lloc de treball. Així ho van explicar ahir representants del Col·lectiu Ronda i del comitè d’empresa del metro de Barcelona. La resolució estableix que el mesotelioma pleural maligne que va causar la defunció d’un treballador l’any 2019 va ser per haver “estat en contacte amb l’amiant durant 20 anys” mentre feia les seves tasques professionals entre el 1998 i el 2008. Primer, com a auxiliar tècnic en tasques de manteniment i reparació de sistemes elèctrics, i després com a membre adscrit a la unitat del sistema digital de dades i veu tant als combois de transport com a les instal·lacions ferroviàries”.
Sobre la presència d’amiant en combois i instal·lacions del suburbà, el jutge recorda que un informe d’Inspecció de Treball conclou que l’empresa demandada reconeix la presència d’amiant i materials amb amiant a les instal·lacions i túnels del metro, per la qual cosa “des de l’any 1987 es realitza una gestió de l’exposició a l’amiant”. L’advocat del Col·lectiu Ronda va explicar que el metro va considerar que només estaven exposats a l’amiant un grup reduït de treballadors en determinats llocs de treball, però la sentència contradiu aquest argument. Com que l’empresa va considerar que el treballador no estava exposat a l’amiant, no va prendre les precaucions degudes: no el va dotar de la protecció adequada, ni li va facilitar formació ni revisions mèdiques. El Col·lectiu Ronda considera històrica la sentència. La demanda es va iniciar per reclamar el dret a una pensió de viduïtat per malaltia professional però ha acabat determinant infraccions greus, amb la qual cosa la família del mort demandarà el metro les properes setmanes per “responsabilitats” en la mort, cosa que pot suposar un augment de les prestacions.
Per la seva part, TransportsMetropolitans de Barcelona (TMB) recorrerà la sentència, ja que considera que “obvia totalment la possible exposició professional a l’amiant durant el període 1959-1991 quan el treballador mort va treballar en altres empreses, abans d’entrar al metro”. TMB va indicar que la resolució recull un informe de la Inspecció de Treball amb referència a la investigació duta a terme sobre la potencial exposició a l’amiant d’aquesta persona durant la seva activitat professional al metro, en què es conclou que “no s’ha pogut determinar una exposició del treballador a l’amiant superior als valors ambientals establerts reglamentàriament”. L’empresa recorda, a més, que fa més de 30 anys que desenvolupa un pla per retirar tot l’amiant del metro; que ja ha retirat un 75% d’aquest material a les seves instal·lacions; i que, amb la posada en servei a la tardor dels nous trens 7000, s’eliminarà tot el microciment del material mòbil. ●
La resolució diu que el treballador va patir un mesotelioma després de 20 anys en contacte amb el material