La Vanguardia (Català-1ª edició)
El Fiskebar desembarca al Marítim
El que va ser un emblemàtic restaurant de la Barcelona dels vuitanta i noranta s’estrena com a Fiskebar del Grup Tragaluz, amb inspiració nòrdica i l’al·licient de vistes privilegiades
Aquesta setmana d’homenatges i nostàlgia de la Barcelona olímpica visitem el nou restaurant que ocupa l’espai del Marítim, que va ser tot un referent culinari abans que amb la mirada en el 1992 la ciutat redibuixés el litoral, i els xiringuitos de la Barceloneta quedessin fora de la foto. En aquells temps en què la proposta gastronòmica no era tan variada ni interessant com arribaria a ser-ho, va tenir el seu pes aquell establiment que va desaparèixer el 2005 i on ara s’ubica el Grup Tragaluz. Es tracta del Fiskebar (passeig d’Ítaca, 3), que pretén buscar una certa inspiració en la fotogènica cuina nòrdica.
Si hi ha un cuiner vinculat als fogons del vell Marítim és el crític gastronòmic francès Phlipippe Regol, que una dècada abans dels Jocs aterrava en aquest restaurant acabat d’inaugurar. Arribava sense cap més bagatge que el d’un jove professor de francès llicenciat en Hispàniques amb una passió per la gastronomia que l’impulsava a visitar tots els congressos del moment. “Allà aprenia coses que tímidament anava introduint a la carta”. Va passar vint-i-cinc anys a la casa, amb un recorregut que va anar des de la pica fins a la responsabilitat del cap de cuina. Per allà també hi passaria Toni Massanés, molt abans que naixés la Fundació Alícia, que dirigeix des que la va crear.
Igual de vinculat a la Barcelona preolímpica va estar El Mordisco, primera pedra del grup Tragaluz, impulsada per Rosa Esteva i el seu fill Tomás Tarruella. Ara és aquest últim qui ha decidit instal·lar-se en aquest espai privilegiat a la primera planta del Club Marítim, amb una espectacular barra central i àmplia terrassa, tot plegat amb interiorisme d’Isern Serra. La proposta mira cap aquella cuina nòrdica que atreu Tarruella (en alguns plats amb referències mínimes, com el toc de l’anet). A la proposta hi ha un pes destacat de la pasta, que treballa bé el xef, Matteo Spinelli, d’origen calabrès. En aquest apartat trobem plats encertats com els mezzi pacheri amb ragoût de turbot i espàrrec marí, els tagiolini cipriani amb vodka, o els fettuccini amb escamarlans. Els peixos i el marisc també són una part important a la carta i els suggeriments del dia, entre els quals destaquen unes sipionetes de platja amb celeri i cansalada viada de Can Rigau.
Entrants molt correctes com el dukker d’albergínia i nous, i plats freds com el tiradito de tonyina amb tomàquet verd i xilis de Jala
Tiradito de tonyina, tomàquet verd i jalapeño, sipionetes amb cansalada viada, risotto de tomàquet i fetuccine amb escamarlans.
El restaurant disposa d’una gran barra al centre del menjador i d’una àmplia terrassa a fora
pa o el peix llimona en cru amb oli que serveixen amb alga nori perquè el comensal prepari els seus rotllets. Segons explica Alex Duran, al capdavant de les cuines del grup, són els primers passos d’una cuina que arrenca amb tanta prudència com il·lusió, en un restaurant en què la sala està dirigida per Carlos Vilà Sagnier. ●