Història i democràcia

Fernando García de Cortázar, que hauria fet 80 anys al setembre, va distingir amb una entranyable relació un grup de deixebles durant gairebé mig segle, des de la seva arribada a la direcció del Col·legi Major de la Universitat de Deusto. Ja aleshores es va demostrar com un gran demòcrata, conversador i amb facilitat per al debat.

Va organitzar (1974-1976) successives xerrades al Col·legi Major amb Isidoro, santiago Carrillo, Carlos solchaga, Joaquín Garrigues..., i va imprimir una permeabilitat en l’intel·lecte polític per a tots els assistents, i en especial per als col·legials.

Per als jesuïtes, llavors, en Fernando era un modern d’esquerres, malgrat la vinculació amb la societat civil bilbaïna. en Fernando no suportava les imposicions i en absolut les de caràcter identitari o supremacista, que rebatia brillantment des del seu domini de la història. li encantava el debat fi i documentat sense caure en la simple polèmica: un florentí.

els seus contactes polítics, des de la transició, eren el més ampli ventall des de l’esquerra a la dreta democràtica: Pina lópez-Gay, Francesc de Carreras, Felipe González, Areilza, Garrigues, Cayetana Álvarez de Toledo... Va discrepar públicament amb l’anomenat tardofranquisme i amb el separatisme.

Més tard, d’ell vam aprendre el que suposava ser al punt de mira d’eTA, confirmacions

Home de gran transversalitat, d’ell vam aprendre què suposava ser al punt de mira d’ETA

de cites a última hora, asseure’s en una taula d’esquena contra la paret per veure els ulls dels pistolers, sobretot després de l’assassinat del gironí Josep Maria lidón (in memoriam), també excol·legial del Col·legi Major i company d’en Fernando al claustre de professors.

sent i fent professió de basc, era un enamorat d’espanya i de totes les seves parts. Quan venia a barcelona, el seu menjador preferit era el Passadís del Pep (Viatge al cor d’espanya). el seu anecdotari era inacabable, tant pel que fa referència al personal, com per la seva destresa en la història, i en especial en la societat política del moment.

Va estar vinculat amb la societat civil catalana, en especial amb famílies amb entroncament basc o amb estudis a Deusto, tant en la Comercial com en la literària (Dret i Filosofia i lletres). sempre va despertar el seu interès la figura de Juan Prim, que fomentava el seu amic emilio de Diego, però ens ha deixat orfes de la seva anàlisi particular.

A més d’autor de referència amb molts premis i guardons, va ser jesuïta; sí, el vam conèixer amb hàbits, però mai amb sotana ni clergyman, signe de la seva proximitat amb tothom.

Va morir la matinada del 3 de juliol i va ser enterrat, lògicament, a loyola, on havia estat ordenat sacerdot.

el trobem a faltar.

Barcel erBnn / EP