La Vanguardia (Català-1ª edició)
Un íntim Pablo Alborán sedueix Cap Roig
El malagueny Pablo Alborán va protagonitzar ahir a la nit al Festival de Cap Roig un concert proper en què no van faltar els seus temes més populars, l’ADN de la gira que protagonitza i amb la qual pretén mostrar la seva essència. Amb totes les entrades venudes, el compositor i cantant va recuperar temes dels seus inicis, va repassar les seves cançons més emblemàtiques i fins i tot va avançar algunes novetats. Amb els seus quejíos flamencs característics i canvis de vibrato, no va escatimar simpatia ni proximitat entre un públic entregat. / Redacció
Ostermeier, i Bros, de Romeo Castellucci, al Lliure; Alan Lucien Oyen i Christos Papadopoulos al Mercat de les Flors; Gardien party al MNAC, etcètera.
Al Grec Ciutat, dos espectacles han prorrogat funcions: la comèdia Quant temps em queda?, de Marta Buchaca, al teatre Goya, que s’hi representarà fins al 12 d’agost; i el musical immersiu Next to normal, a l’Ideal del Poblenou, fins al 14.
“Més del 50% del públic d’aquesta edició és nou i també constatem que cada vegada és més jove. Després del Carnet de Biblioteques per als descomptes, el següent que més es fa servir és el de més joves de 30 anys”, declara Casadesús, que subratlla el bon funcionament de la política d’abonaments. El tinent d’alcalde i el director també destaquen les beques Barcelona: “Amb aquests ajuts a la creació, que són molt importants, no pensava que ompliríem i, en canvi, sí que han funcionat pel que fa a la resposta del públic”, confessa el director.
En l’àmbit més ciutadà, Casadesús valora el funcionament dels bars del Poble Sec que
La comèdia ‘Quant temps em queda?’, al Goya, i el musical ‘Next to normal’, a l’Ideal, prorroguen funcions
s’instal·len a la plaça Margarida Xirgu i els espectacles que s’hi representen: “Ha estat un dels centres del festival que buscàvem”.
El director del festival també va anunciar que la pròxima edició tindrà una mirada més personal i “no tan geogràfica”, ja que aquest any el Grec estava dedicat als clàssics europeus, i que es voldrà, així mateix, augmentar la presència d’artistes menys coneguts, “els que marcaran el futur”. ●