La Vanguardia (Català-1ª edició)
De la prohibició a la glòria
Un segle després que l’FA prohibís el futbol femení, Anglaterra es bolca en les seves ‘lionesses’, que poden aixecar la primera Eurocopa demà
El bressol del futbol ho és també del femení. Durant la Primera Guerra Mundial, amb els homes al front, les dones van començar a omplir les fàbriques i adaptar els costums fins aleshores reservats al gènere masculí, com la pràctica d’aquest popular esport. Igual que va passar amb els homes, es va estendre ràpidament entre les dones i va donar lloc a equips que van perdurar en el temps. El més famós de tots va ser el Dick, Kerr Ladies, fundat el 1917 per les treballadores de la fàbrica Dick, Kerr & Co Ltd, de Preston, al nord de l’Anglaterra.
Van jugar uns 800 partits entre la seva creació el 1917 i la seva desaparició el 1965, la majoria amb victòria, i el públic anava en massa a veure-les. Segons els historiadors britànics, un dels seus partits contra el St. Helens en un Boxing Day del 1920 va atreure més de 53.000 persones a Goodison Park, un rècord d’assistència que va perdurar imbatut durant dècades.
Aquestes pioneres també van ser les protagonistes del que es considera el primer partit internacional de futbol femení, quan representant Anglaterra es van enfrontar a França en un amistós l’abril del 1920 a què van anar més de 25.000 persones. La imatge de les dues capitanes fent-se un petó a la galta en la salutació inicial és una de les més icòniques d’aquesta època.
Amb el final de la Primera Guerra Mundial, les dones van tornar a la vida domèstica i es va començar a qüestionar que practiquessin aquest esport. Aprofitant les crítiques, i temorosa que la popularitat del futbol femení restés visibilitat a la lliga masculina, que estava en ple procés d’expansió, l’FA (Associació Anglesa de Futbol) va prendre una dràstica decisió. El 5 de desembre del 1921, el futbol femení va quedar prohibit a Anglaterra sota la premissa que era “poc apropiat per a les dones”, va dictar que no s’havia de promocionar i va prohibir als clubs que cedissin els terrenys de joc a les dones.
No va ser l’únic país, a Alemanya aquest esport va estar prohibit des del 1941 fins al 1970, i la Federació Espanyola no reconeixeria oficialment el futbol femení fins al 1983. El veto de l’FA va estar en vigor mig segle, fins al 1970, i malgrat que ja han passat 52 anys, la qüestió encara cou en la societat anglesa, que continua lluitant perquè les seves pioneres rebin el reconeixement que es mereixen. I és que l’FA va trigar fins al 2008 a emetre una disculpa pública pel veto sobre aquest esport.
Un segle després que l’FA prohibís el futbol femení, Anglaterra viurà aquest diumenge el capítol més dolç de la seva llarga història.
Independentment del resultat, la selecció femenina haurà aconseguit una cosa que perdurarà en el temps, inspirar totes les nenes del país perquè puguin somiar seguir els seus passos. Les lionesses jugaran la seva primera final continental contra el millor rival, la vuit vegades campiona Alemanya; i al millor escenari possible, Wembley. El partit, per al qual es van esgotar les entrades fa setmanes en qüestió de minuts, suposarà la millor entrada de la història en un partit de futbol femení a Anglaterra i tots els anglesos que no puguin vibrar des de les grades, vibraran des de les seves cases i faran augmentar les audiències de rècord del torneig, o des de pantalles gegants com les que s’ha instal·lat a Trafalgar Square. Un segle després del veto de l’FA, les lionesses estan a punt per escriure el pròxim capítol de la seva història. ■
L’FA va prohibir als clubs anglesos cedir els camps de futbol a les dones durant mig segle