Projecte capdavanter

Maculopatia miòpica, degeneració macular atròfica, retinosi pigmentària... Les malalties oculars frustren la visió de milions de persones: es fa imperativa la inversió de fons econòmics per pal·liar-les. El projecte Adaptative Retinal Implant Technology for Vision Restoration (i-Vision), liderat per Jeroni Nadal i finançat amb una beca de La Caixa, culmina un salt fenomenal en visió artificial, mitjançant la Fundació Barraquer en cooperació amb la UAB i quatre instituts: l’Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia, l’Institut de Ciències Fotòniques, l’Institut de Física d’Altes Energies i l’Institut de la Visió de París. Jeroni Nadal és un referent mundial en cirurgia de vitreoretina, i és subdirector mèdic del Centre d’Oftalmologia Barraquer, on es va formar.

Estem utilitzant neuroestimuladors amb base de grafè com a substitut de les cèl·lules fetes malbé de la retina. Aquesta nanotecnologia permet recuperar la visió en determinats grups de pacients.

D’una retina ja degenerada.

Sí, per reactivar-la: és visió artificial.

Sona a ciència-ficció.

És ciència: des de la Fundació Barraquer vam crear un grup d’estudi multicèntric, amb grups de científics de la UAB.

En què consisteix l’avenç?

Nanotecnologia: estimulem grups de cèl·lules retinals molt petits, cosa que permet al cervell discriminar millor la imatge. Abans arribàvem a seixanta estimulacions, però avui dia, a la mateixa superfície, n’assolirem més de dos mil!

Del que és groller al que és fi...

Sí, passem d’estimuladors de 200 a 3 micròmetres.

Amb quin efecte?

El cervell rebrà senyals més precises, fet que li permetrà identificar millor les imatges i recuperar 30% del camp visual: el cervell hi veurà!

Els cecs hi veuran?

Tindran autonomia visual, podran caminar pel carrer, llegir cartells, pujar al bus, reconèixer rostres...

És miraculós, doctor.

Hem concentrat aquí moltíssim talent d’arreu del món.

Talent i grafè.

Grafè encapsulat, sí, activat per un microxip electrònic que rep ones de ràdio.

Ones de ràdio?

La muntura de les ulleres porta una microcàmera que capta les imatges i les envia per ones de ràdio al microxip.

Activant així el grafè que estimula la retina... És això, oi?

Sí, i tot seguit el cervell hi veurà.

Quan arribarà aquesta visió artificial?

Esperem que abans de cinc anys.

Puc titular, aleshores, “els cecs hi veuran abans de cinc anys”?

Aquesta és la previsió, però la notícia és que hi veuran, més que el termini. Fa mesos que testem aquesta tecnologia en ulls de porcs, l’ull més similar al nostre.

Oh.

Després el testarem en micos, i llavors mesurarem la qualitat de visió.

I després...

Ja l’aplicarem a un ull humà d’algun pacient, en ús compassiu.

Imparteixi un últim consell ocular.

Si un nen en edat de creixement passa moltes hores al dia davant la pantalla del mòbil, desenvoluparà un ull miop.