La Vanguardia (Català-1ª edició)
Creix la fam i sobra menjar
Aquest estiu la falta d’aliments amenaça de mort 750.000 persones
L’agricultura, la ramaderia i la pesca produeixen prou aliments per a tota la humanitat. Tanmateix, la inseguretat alimentària no deixa d’augmentar. Afecta més de 300 milions de persones, segons els últims càlculs de l’ONU. D’aquestes, 750.000 corren el risc de morir de fam aquest mateix estiu. No hi havia hagut mai tantes persones en aquesta situació tan crítica i no s’havien produït mai tants aliments.
La producció global d’aliments per persona i dia, segons la FAO, està més que garantida. Si dividíssim el conjunt dels aliments que produeixen les explotacions agropecuàries i pesqueres entre tota la població mundial, cada persona rebria 3.000 calories, 85 grams de proteïnes i 90 de greixos al dia, prou i de sobra per cobrir les seves necessitats.
La distribució d’aquests aliments, tot i això, és molt deficient i la pobresa causa estralls.
Prop de mil milions de persones no guanyen prou per alimentarse correctament, mentre que, d’altra banda, un terç dels aliments que es produeixen no es consumeixen: es llencen. El Programa Mundial d’Aliments calcula que amb el menjar malbaratat es podrien alimentar dos mil milions de persones cada any, el doble de les desnodrides.
Aquest desequilibri és la causa de guerres, i també de conflictes socials i polítics, agreujats pels dos anys de pandèmia, la crisi climàtica, els colls d’ampolla a les cadenes de subministraments i la guerra d’Ucraïna, que ha disparat el preu de l’energia i ha enfonsat les exportacions de cereals i fertilitzants.
Els experts parlen d’una tempesta perfecta, que ha disparat els preus dels aliments més d’un 23% i que els governs no poden trampejar. Els més pobres no tenen els recursos financers per pagar el sobrecost dels aliments ni la capacitat d’augmentar-ne la producció. Practiquen una agricultura de subsistència cada vegada més precària per les dificultats per adquirir llavors, fertilitzants i combustible.
Els països que tenen més diners, fins i tot una font d’ingressos sostenible i creixent, com és el cas d’Algèria i Nigèria amb els hidrocarburs, tampoc no poden. Els seus governs són incapaços de prendre les decisions adequades i dur-les a la pràctica de manera correcta.
Algèria és un cas paradigmàtic. Era el graner de França i mitja Europa durant l’etapa colonial (1830-1962), però avui és un dels països amb més dependència alimentària del món. Ha d’importar més de la meitat dels aliments que consumeix. França i Rússia li venen el cereal que ja no produeix. L’alça del preus dels cereals i altres productes podria compensar-la amb l’encariment del gas que exporta, però les decisions polítiques que pren el govern d’Alger no ajuden.
Des del novembre, per exemple, aplica mesures per trencar el monopoli del blat francès al mercat local. Prefereix el rus, que, segons l’Oficina Algeriana Interprofessional de Cereals, és més barat i de millor qualitat. Tanmateix, la invasió d’Ucraïna li ha impedit de proveir-se com calia i ara no té prou reserves.
El Ramadà va ser molt complicat per a moltes famílies algerianes. El preu del menjar s’havia disparat. Els funcionaris, columna vertebral de la societat, van sortir al carrer. El Govern els va apaivagar amb més subsidis i la promesa d’un pla per augmentar la producció agrària que encara no s’ha concretat.
Fa dècades que Alger compra la pau social amb ajuts que paga amb el dividend del gas.
Altres governs amb la mateixa ineficàcia gestora, però sense recursos energètics, són en un atzucac.
Uns mesos abans de caure, el govern de Sri Lanka, per exem
Cada any es malgasta un terç dels aliments que es produeixen arreu del món
Algèria, antic graner de França, importa avui més de la meitat dels aliments