La Vanguardia (Català-1ª edició)
Junts després de la caiguda de Borràs
La formació prova d’evitar fractures internes a base d’equilibri i prudència pel que fa a la causa de la seva presidenta
Els últims mesos han estat intensos a Junts. La nova presidenta del partit, Laura Borràs, ha estat suspesa com a diputada i presidenta de la Cambra per la seva situació judicial. Abans d’això, s’ha celebrat un congrés amb renovació de la direcció i la redefinició del rumb polític: Carles Puigdemont i Jordi Sànchez van passar el testimoni a Borràs i Jordi Turull.
La gestió de la presidenta amb la seva suspensió no ha agradat a tots els dirigents –uns quants ho van expressar a la reunió de l’executiva–, però Turull ha fet pinya a tota hora amb Borràs i la consigna oficial és que té un suport “sense fissures”. Tot i això, en les escenificacions de dijous, també es va entreveure que el suport no és pas unànime.
I ara què? Prudència i deixar passar unes setmanes, diuen alts càrrecs del Govern. No es preveuen moviments ara per ara, però el secretari d’organització, David Torrents, o l’expresident Quim Torra –que no és militant– exigeixen conseqüències per la posició d’Esquerra en la suspensió, i diferents assemblees locals –les que van perdre les votacions al Congrés fa dues setmanes– demanen una consulta sobre la permanència de JxCat al Palau de la Generalitat. “Sortir per a què?”, replica un alt càrrec.
Al Congrés ja va quedar clar que la situació de Borràs no era motiu per trencar la coalició, i Turull, a més de confirmar que no obririen el meló de la substitució en la presidència de la Cambra, que podia provocar un nou pols entre famílies, va deixar clar en la seva intervenció posterior a la suspensió que, malgrat les “dificultats” i les “decepcions personals i polítiques”, cal “no atiar la flama de la divisió entre independentistes” i no equivocar-se d’“adversari”. Una expressió que, tot i el malestar, rebaixa els decibels.
Amb aquest panorama no és pas estrany que “vacances” hagi estat una de les paraules de la setmana. No només perquè el Parlament hagi acabat el període de sessions i entri durant uns dies en una fase de letargia. Aquesta vegada l’aturada es veu com a necessària i com a possible remei per a algunes de les qüestions que hi ha sobre la taula i que tocarà abordar després, com ara la de Borràs. Caldrà veure si finalment es proposa alguna fórmula perquè Junts, i no pas ERC, tingui les regnes de la institució.
Amb tot, el calendari mana i els comicis municipals del maig del 2023 són la primera meta volant del pròxim cicle electoral, per tant, caldrà començar a prepararlos passat el temps de festa.
Al Parlament se celebrarà el debat de política general per obrir el curs, i s’hi podrà analitzar la salut de la coalició del Govern, ja que a Junts, com va dir Albert Batet a l’última sessió de control al president Pere Aragonès, esperen que hi hagi reflexió del conjunt de l’independentisme. La formació portarà propostes per mirar que en el cinquè aniversari de l’1-O hi hagi un canvi de rasant al moviment sobiranista i per provar de “passar a l’acció”. ERC exhibeix els èxits de la taula de diàleg, però el seu soci no aprecia avenços en la consecució dels dos objectius consensuats: amnistia i autodeterminació. Per això, esperen alguna concessió dels republicans.
Llavors, a més, estarà a punt l’auditoria que elaboren Josep Rius, vicepresident i portaveu, i la consellera Victòria Alsina sobre el pacte amb ERC, que donarà pistes de per on van els trets.
La veritat és que la situació requereix equilibris i mesura. Al Congrés hi va haver una candidatura unitària amb un repartiment de poder d’un 50% entre els dos dirigents, però la lluita soterrada entre les dues sensibilitats que conviuen a JxCat va acabar sortint a la superfície, malgrat les consignes unitàries que arribaven des de dalt. A Argelers hi va haver vots de càstig per a algunes persones, i a La Farga de l’Hospitalet de Llorbegat el secretari d’organització proposat per Borràs va perdre competències a favor de David Saldoni, mà dreta i adjunt de Turull. Al pols, que es va mirar d’evitar fins a l’últim moment, el sector institucional va demostrar molta més capacitat de mobilització que l’ala més sorollosa.
Al procés congressual, l’exconseller de la Presidència va agafar embranzida, es va imposar llibertat en política de pactes que demanaven els dirigents locals i va quedar clar que la sortida de Junts del Govern no era pas una prioritat ni era a l’horitzó immediat, tot i que es podria recuperar arribat el cas. Però les conseqüèn
Algunes veus demanen trencar la coalició i sortir del Govern, però aquest escenari ara no està a l’horitzó
El partit presentarà al setembre l’auditoria sobre el grau de compliment del pacte amb ERC
cies de tot això no es poden mesurar a curt termini, i si, com diu la dita cristiana, els temps de Déu no són d’aquest món, de vegades, els de la política, tampoc. A més, malgrat la capacitat d’imposar opinions, l’actitud ha estat més aviat la de conciliar i compactar, i no pas la de debilitar la formació amb imposicions.
Per acabar-ho d’adobar, la situació després del congrés ha estat de crisi permanent, per això de Borràs i per una de les seves derivades: el cas de Francesc de Dalmases i el seu esbronc amb una periodista de FAQS, confirmada per dos informes. ●