La broma oficial

És el mateix que va passar quan els capellans van deixar de fer sermons sobre els perills de les anomenades “relacions prematrimonials”, que ja s’havien convertit en una cosa habitual i no eren cap problema per a ningú, tret de quatre carques. El mateix. Pedro Sánchez aconsella que anem sense corbata per estalviar energia quan ja som majoria els que portem anys sense fer servir aquesta peça, tret dels casaments, alguns funerals i algunes gales en què cal complir el que l’organització dicta. El gest del president espanyol és de primer de Comunicació Política per a Dummies, una llaminadura mediàtica perquè parlem alguns dies de la cosa i així, distrets amb un debat ximplet, oblidem que se’ns acosta una tardor plena de nuvolades. Servirà d’alguna cosa anar a l’oficina sense corbata? Els experts creuen que això influirà poc, i l’oncle Baixamar –que és especialista a caçar fantasmades al vol– afirma

Estic per posar-me els calçotets al cap aquest estiu

que es tracta d’una bestiesa típicament postmoderna, en mans d’un governant més postmodern i frívol que la mòmia de Baudrillard esperant la resurrecció en una piràmide de cartró.

El millor d’aquesta mesura presidencial és que tots sabem que no és una mesura, que es tracta d’una broma oficial (recoberta de consciència climàtica de tot a cent) per tancar el curs i donar tema de conversa al cunyat, al xiringuito de la platja. Amb tot, el més preocupant és que el teatret corbatístic es fa perquè –demoscòpics ho saben– sempre hi ha un percentatge de ciutadania que s’empassa l’ham, aquí el personal és molt crèdul, i tant creu que Ciutadans són liberals de debò com que la criptomoneda et fa milionari en pocs mesos. Enric Juliana diu que es mantindrà fidel a la corbata i jo l’aplaudeixo. És el que té ser un paio seriós. En el meu cas, com no la faig servir i no soc seriós, estic per posar-me (a estones) els calçotets al cap aquest estiu, per solidaritzar-me amb la Moncloa i les seves bones intencions. Prometo penjar la foto a Instagram per a joia i escarni de la parròquia.

Amb aquest panorama, és inevitable no recordar Josep Bargalló, que va ser conseller republicà del Govern Maragall, que l’any 2003 es va negar a posar-se la corbata i va ser atacat durament per molts. Ell va ser un pioner i va tenir l’elegància de no revestir la seva decisió de martingales pretesament ecologistes. ●