La Vanguardia (Català-1ª edició)
Andalusia, la regió amb més menors víctimes d’abusos
Els delictes sexuals han crescut un 22% a la comunitat
El 2021, segons el balanç de criminalitat publicat pel Ministeri de l’Interior, els delictes contra la llibertat sexual (agressions sexuals amb penetració i la resta de delictes sexuals contra la llibertat i indemnitat sexual) han augmentat un 22% a Andalusia. Els menors constitueixen la baula més feble, les víctimes més indefenses i vulnerables i les conseqüències de les quals pateixen tota la vida.
Andalusia, segons es recull a l’informe sobre delictes contra la llibertat i indemnitat sexual 2020, elaborat per Interior i l’últim en què queden desglossats el tipus d’agressions a menors, és la comunitat més afectada per aquesta mena d’infraccions.
En concret, dels 10.293 fets aclarits a tot el territori nacional, 1.824 procedeixen d’aquesta comunitat, que genera 2.252 víctimes i un 49,1% són menors amb edats compreses entre els 0 i els 17 anys.
Aquest percentatge, segons l’organització Save the Children, perfila grosso modo el problema, però no s’ajusta a la realitat. De fet, l’oenagé assenyala que a Espanya només es denuncien un 15% dels casos, per això molts continuen sense coneixe’s, així com considera que la magnitud dels abusos al país afecta entre 10 i 20 menors d’entre cada 100.
No hi ha un perfil determinat de l’abusador i queda descartada la vinculació de la comissió del delicte amb problemes mentals, si bé s’ha demostrat que en la majoria dels casos, els delinqüents són homes (97%) d’entre 18 i 40 anys (86%) i de nacionalitat espanyola (67%), que detecten la fragilitat dels nois i els imposen la llei del silenci per cometre els delictes.
Hi ha un altre percentatge d’agressors, entre un 10% i un 15%, que són menors abusant d’altres infants i adolescents, com assenyala la psicòloga i directora de Programes d’Infantesa, Adolescència i Violència de la Fundació Marges i Vincles, Celia Nevado.
La psicòloga estableix una relació directa entre el consum de pornografia pels adolescents amb les conductes sexuals abusives cap als seus iguals. “Tenen gairebé sis vegades més probabilitat d’exercir violència sexual” amb altres menors els que “veuen intencionadament pornografia, i sobretot de tipus violenta, que no pas els que no la veuen”, assegura aquesta experta.
La violència familiar, és a dir, quan el depredador forma part de l’entorn més pròxim del menor, sol ser l’origen de la majoria dels casos detectats. En aquest sentit, les nenes amb edats compreses entre els 7 i els 9 anys són les més afectades, mentre que els nens d’11 i 12 anys solen ser víctimes d’algun conegut amb autoritat.
O, el que és el mateix, sis de cada deu agressors són coneguts en diferent grau dels menors abusats, i és aquesta proximitat precisament “el que els facilita l’accés i enganyar-los”, declara Nevado.
La psicòloga assenyala diversos factors que contribueixen que els nois no facin el pas per compartir el que els està passant: les tècniques fetes servir per l’agressor solen camuflar-se com un joc; altres vegades recorre a les amenaces i, d’altra banda, pot fer sentir la víctima que “els estimen d’una manera especial, per això ells guarden silenci per protegirlos”.
Tot i això, arribats a l’adolescència, les víctimes són “capaces d’entendre què els ha passat” i “de vegades continuen mantenint-ho en silenci per vergonya, culpa o per por que se’ls retregui no haver-ho explicat abans”, assenyala.
La barrera de la por i el silenci es pot trencar en qualsevol moment, però per això, tal com insisteix Nevado, és necessari desplegar una sèrie d’atenció professional que faci front a la simptomatologia posttraumàtica que la persona pugui presentar, bé a través del joc i explicacions adaptades per als més petits o atenent a aspectes relatius a l’autoestima, la confiança en els altres i els dubtes respecte a la sexualitat en entorns adolescents.
En aquest cas, es recorre a teràpia cognitiva conductual i reforçada amb altres tècniques complementàries per treballar amb la família i l’educació afectiva sexual per prevenir la revictimització dels afectats. ●
Save the Children estima que les denúncies només representen un 15% dels delictes