La Vanguardia (Català-1ª edició)
Una barbacoa de mamut d’un milió d’anys
Les primeres empremtes de la presència humana a Catalunya es detecten en un barranc a Tarragona
Podria ser Atapuerca, però de moment és el gran supermercat del plistocè. El jaciment amb la cronologia fins ara més antiga a Catalunya: prop del milió d’anys d’antiguitat. Som a la Canonja, a Tarragona, al barranc de la Boella, on se sap des del 1933 que existeixen restes paleontològiques, però on el 1970 Ramón Capdevila documenta científicament la presència de restes de grans herbívors. S’identifiquen com a Mammuthus Elephas (Archidiskodon) meridionalis, és a dir, mamuts, i amb ells es descobreixen fragments de sílex, que llavors ja es descriuen com a eines.
El 2006 una gran crescuda fluvial perjudica greument el lloc. Durant una classe pràctica sobre el terreny, el professor del màster d’arqueologia del quaternari Josep Vallverdú es va adonar que hi havia restes òssies i va demanar permís per a una excavació preventiva, i això impel·leix les autoritats culturals a prendre mesures. El 2007 es comença a excavar. El que va aparèixer va ser gasolina i una excusa per a 15 anys seguits de feina.
Avui el barranc de la Boella s’explica com un lloc de gran abundància de recursos naturals fa un milió d’anys. És l’estuari del riu Francolí, amb aigua dolça i marges atapeïts de vegetació que atreuen tota classe de fauna. El tres estrelles Michelin de la zona. Mamuts, hipopòtams, cérvols, cavalls, urs, rinoceronts, hienes...
Llavors la línia de costa només estava a un quilòmetre – avui està a sis quilòmetres–, i el jaciment, una allau de sediments fluvials, té un gruix de
La Boella es tornarà a excavar al setembre, i durant els dies de feina, del
7 al 30, es podrà 1 km visitar; una d’aquestes dates (s’anunciarà al web de l’Ip!es" s’establirà com a #ornada de portes obertes
Mar Mediterrani nou metres d’altura. Se sap – s’infereix– que els cursos fluvials servien per al trànsit pel territori.
El clima no és com el d’avui i, en conseqüència, la fauna és diferent. Cap resta humana ara per ara. “Encara no”, anuncia o desitja o espera Palmira Saladié, que, juntament amb Josep Vallverdú, els dos arqueòlegs de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), dirigeix les excavacions en aquest lloc. “Crec que abans o després apareixeran, i seria molt important, perquè hi ha molt poques restes humanes d’aquesta època arreu del món”.
L’aparició de restes humanes convertiria la Boella en una espècie d’Atapuerca? “Podem dir que això seria molt important, però no m’atreviria dir que seria comparable, perquè Atapuerca és un jaciment excepcional, és un lloc únic, un epifenomen”, afegeix la científica.
Els homínids d’aquella època possiblement vivien no molt lluny de la Boella, en coves, abrics rocosos o dins del bosc, protegits dels carnívors.
Des del 2007, qui més explicacions dona de la vida al lloc són les restes d’un mamut esquarterat. Un animal descomunal que pot fer fins a deu metres en la creu entre extremitats i coll, una bèstia formidable que aquells homínids van fer caure d’alguna manera, per després devorar-la. Les restes d’ossos estan esquitxades de restes de destrals d’esquist, amb què probablement van trossejar la bèstia. Un empatx descomunal de carn. Llavors no tenien la tecnologia del foc, de manera que no podien fumar –i, per tant, conservar– aquell tresor de proteïna.
Estem a l’alba de l’anomenada cultura de les destrals de mà, que dona nom al període cultural acheulià.
No són unes destrals qualsevol, són destrals d’una cronologia excepcional, tenen un milió d’anys, fetes amb una tecnologia que a l’Àfrica, quilòmetre zero de la nostra evolució, daten de 1.700.000 anys. A Europa han aparegut en cronologies de 500.000 o 600.000 anys, però en cap d’un milió com a Tarragona.
A la Boella apareixen centenars d’eines de sílex, quarsita, quars i esquist. Destrals, però també pics. “Per tot això sostenim que és un jaciment molt important potencialment, perquè ens podria explicar els principis de les dispersions humanes d’aquella època a Europa”, diu Saladié.
En aquesta zona, els homínids anteposaven l’abundància de recursos davant el risc que estava atapeïda d’amenaces, d’altres animals que estaven desitjant emportar-se’ls al plat. Curiosament, apareixen centenars de restes de hienes, però no pas ossos o ullals, sinó copròlits... els seus excrements. Una immensa latrina de més de 100 metres quadrats, el lloc on les dipositaven i que, d’alguna manera, marcava el seu territori. Per això sabem que estava atapeït de hienes, encara que no n’hagi aparegut cap evidència òssia.
La institució responsable de l’excavació celebra tenir tan a prop de casa un jaciment amb tanta importància. “És una manera de reivindicar la feina a la zona, de reivindicar la terra pròpia, pròxima, de tornar socialment la feina d’institucions com la nostra i el coneixement que genera”. ●
Mamuts, cavalls, rinoceronts, cérvols, hipopòtams... la Boella va ser un gran súper del plistocè