La Vanguardia (Català-1ª edició)
De carretera a carrer metropolità
Bernardo de Sola té en el seu currículum obres urbanes de notable complexitat –i executades contra rellotge– com la via Júlia o deu trams de la ronda de Dalt de Barcelona. És a dir, projectes de component infraestructural que ha sabut materialitzar amb sensibilitat arquitectònica, que responen adequadament a la seva funció i amb una essencialitat en què no tenen cabuda les floritures formals.
Un dels seus últims projectes és la conversió de 12 quilòmetres de carretera de la vella C-254, els que uneixen Castelldefels amb Cornellà, passant per Gavà, Viladecans i Sant Boi, en una avinguda metropolitana, en un corredor on es prioritza la mobilitat amb autobús, en bici o a peu. O sigui, un projecte que atén alhora la necessitat d’adequar algunes grans vies interurbanes que travessen nuclis urbans a la nova realitat metropolitana, i d’acord amb uns criteris de trànsit en què dominen el transport públic i el més sostenible en termes mediambientals. Gràcies també –diguem-ho tot– que altres vies, com la paral·lela C-32, continuen carregant amb més fluxos de trànsit.
La primera idea de l’Administració en aquest tram va ser la seva adequació per implantar el tramvia com a mitjà de transport articulador. Però el seu alt cost –110 milions d’euros– va aconsellar inclinar-se per autobusos (en particular pels BRT articulats de 18 metres de longitud) i bicicletes. L’obra costarà així al voltant dels 45 milions, menys de la meitat, doncs, del cost inicialment previst.
Aquest és el tipus d’obra que aspira a ser poc menys que invisible, malgrat que ocupa uns 225.000 metres quadrats i es basa en una subtil geometria. De Sola i Gori han treballat amb una paleta de materials reduïda: asfalt, vorades de maó o prefabricades, acer Corten per subjectar els parterres, unes lluminàries i uns semàfors que delimiten l’escala de la intervenció, i li donen unitat, i, també un equipament vegetal en què es combinen arbres preexistents amb d’altres acabats de plantar. Aquesta unitat no s’ha aconseguit fàcilment, atesa la diversitat de situació urbanes i interurbanes abordades, en què s’alternen zones residencials, industrials o rurals en un contínuum metropolità. r uite tes alRNARDO de Sola (De Sola Gori) i Carlos Blay Ubi a i De Castelldefels a Cornellà
Amb aquests materials –i amb gran habilitat per resoldre algunes situacions complexes, en què calia embastar preexistències arbòries amb noves places, rotondes, carrils i parades d’autobús, o fàbriques amb habitatges, etcètera– n’han tingut prou els autors per definir la nova i molt més ordenada i pacificada C-254.
En alguns trams, això ja és visible. En d’altres, el terme dels quals es fixa ara per finals de l’any en curs, encara no. Però aquest nou eix cívic ja és una realitat tangible. ●