La Vanguardia (Català-1ª edició)
L’inici d’un nou regnat, o la reconquesta?
Anglaterra haurà de superar la vuit vegades campiona d’Europa si vol aixecar el seu primer títol a casa
Anglaterra busca avui el seu happy ending, el final feliç a una història les pàgines de la qual ha anat escrivint capítol a capítol; des de la golejada a Noruega fins a l’èxtasi contra Suècia, passant per l’important triomf davant Espanya que els va donar ales per somiar en gran. El país s’ha abocat en les lionesses i esperen regalar-los un triomf històric a l’estadi més emblemàtic del futbol britànic, Wembley. Precisament al mateix escenari on els seus homòlegs masculins van perdre l’Eurocopa l’estiu passat. El revés dels de Gareth Southgate està molt present en la societat britànica, que avui espera rescabalar-se’n amb la seva selecció femenina. Hi ha raons per a l’optimisme, el torneig de l’amfitriona està sent per emmarcar. Van arrasar a la fase de grups marcant 14 gols i Earps va mantenir la porteria imbatuda fins que va aparèixer Esther González. La davantera espanyola ha estat l’única capaç de marcar a l’equip de Sarina Wiegman, que a les semifinals va tornar a golejar, aquesta vegada a Suècia (4-0) per assegurar-se la seva segona final europea. L’entrenadora holandesa és un altre dels arguments per somiar amb la victòria. Wiegman ja sap què és conquerir aquest trofeu amb la selecció amfitriona, després d’haver portat els Països Baixos fins al títol el 2017. La seva magistral lectura dels partits és una de les armes que fa més letal el combinat anglès, com ja va demostrar a quarts contra Espanya. El duel a la banqueta davant Martina Voss-Tecklenburg serà, segurament, apassionant. Sense oblidar l’olla de pressió que serà Wembley. Amb les entrades exhaurides en tot just minuts, la final amb Alemanya es convertirà en rècord d’assistència a un partit de futbol femení al Regne Unit. Per primera vegada a la història hi haurà espectacle musical abans de la gran cita esportiva, a càrrec de la cantant britànica Becky Hill, i s’espera que les audiències televisives continuïn trencant tots els registres. Amb tota una nació pendent del seu èxit, Anglaterra serà capaç de resistir la pressió? “Hi hem jugat altres vegades, és un estadi familiar per a nosaltres”, va tranquil·litzar la capitana d’Anglaterra, Leah Williamson.
Les expectatives són altíssimes, i el repte, majúscul. S’enfronten a les reines absolutes d’Europa, una selecció que ha aixecat aquest trofeu vuit vegades i que jugarà la seva desena final –de les 12 edicions–. Pot ser que no estigui en el seu millor moment, després de caure a quarts en el darrer Mundial i a l’última Eurocopa, però amb la solvent victòria contra França en semifinals van demostrar que han tornat. Anglaterra i Alemanya reeditaran la final del 2009, en què el combinat germànic es va emportar el títol després d’endossar al rival la golejada més gran en una final, 2-6. Ha plogut molt, des d’aleshores, i avui el nivell de les dues seleccions està més igualat que mai. Per Martina Voss-Tecklenburg, la pressió serà per a Anglaterra, però la seva homòloga a la banqueta anglesa no opina igual: “Crec que totes dues tindrem pressió perquè volem guanyar i serà un partit molt ajustat i molt emocionant”, va valorar en la roda de premsa prèvia al duel.
Anglaterra o Alemanya. Nou regnat o reconquesta. Curiosament, una final entre els dos únics combinats que han pogut guanyar Espanya. Dos triomfs amb un segell molt diferent que deixen clar que al conjunt alemany no li cal la pilota per fer mal, mentre que Anglaterra pateix més si no la té. “No tenim por”, advertia Wiegman. Només quatre països han guanyat l’Eurocopa en alguna ocasió: Alemanya (8), Noruega (2), Suècia i els Països Baixos Les lionesses aconseguiran entrar en aquest club exclusiu? ● seagulls.
Crec que la pressió serà per a les dues, perquè totes dues volem guanyar” Sarina ,iegman
Hem jugat a Wembley altres vegades, per a nosaltres és un estadi familiar” Leah ,illiamson