La Vanguardia (Català-1ª edició)
Van Vleuten arrasa
La ciclista del Movistar ataca a 86 km de la meta per guanyar més de tres minuts i ser la nova líder del Tour femení
Una dona sola al capdavant, el seu mallot és blau i el seu nom és Annemiek van Vleuten (Movistar). Parafrasejant la mítica frase que va pronunciar a la RAI Mario Ferretti el juny del 1949 es podria resumir la setena etapa del Tour Femmes, en què la ciclista neerlandesa va fer tres ports de muntanya de primera, tirant sempre ella, com a cap de cursa per guanyar a Le Markstein, per ficar gairebé tres minuts i mig a la segona classificada i cinc a la tercera. L’exhibició li va servir per vestir-se de groc i, a falta d’una etapa –amb final a la Superplanche des Belles Filles–, tenir a l palmell de la mà la victòria final. No fa ni un mes ja va guanyar el Giro de dones.
La llei de Van Vleuten va ser immisericordiosa. A la seva esquena va deixar un reguitzell de ciclistes escampades per la carretera, abandonades, buscant refugi davant la fúria de la neerlandesa, que va arrasar amb tot.
“Avui serà el caos. Gairebé serà una cursa individual a partir del segon port”, deia Elisa Longo Borghini. El que no podia imaginar la italiana del Trek és que la batalla començaria ja a la primera pujada. Des del Petit Ballon, la cursa es va posar molt dura, inaccessible. No va esperar Van Vleuten, de 39 anys, per separar les ciclistes entre les més poderoses (ella) i les menys fortes (la resta). Al principi, Demi Vollering va poder aguantar amb ella. La seva compatriota, 14 anys més jove, a qui consideren la seva successora, no li va donar cap relleu en tota aquella ascensió. Però sí que la va esprintar en el premi de la muntanya. Errada. Al següent port, el coll de Platzerwasel, es va enfadar. Veient que no col·laboraria, quan encara faltaven 62 km va decidir deixar anar llast i va deixar clavada Vollering. “El meu estil és sempre atacar i intentar guanyar”, va dir a la meta. Els avantatges no van deixar d’augmentar. El grup de Niewiadoma, Ludwig, Labous o Persico atrapava Longo Borghini i s’acostava a Vollering. Mentre Mavi García estava perduda i Marianne Vos era a més d’un quart d’hora. Diferències d’altres temps i ciclisme d’època. El renovat Tour femení necessitava una exhibició com la de Van Vleuten, que va passar d’estar malalta i patir en les primeres etapes a esclafar les seves rivals. “Després de sis dies sobrevivint, aquesta etapa se’m donava bé i sabia que podia obrir grans diferències”. I ho va fer com els grans campions deixen la seva empremta en la història. ●