La Vanguardia (Català-1ª edició)
Les petrolieres dels EUA celebren guanys rècord gràcies a la guerra
El negoci es beneficia d’una conjuntura favorable però incerta a llarg termini
“Exxon ha fet més diners que Déu aquest any”, va dir el president dels EUA, Joe Biden, al juny. El comentari de l’inquilí de la Casa Blanca ha tingut el suport de la realitat, perquè, després de la presentació dels resultats aquesta setmana, els beneficis de les petrolieres –no només els d’Exxon– estan sent divins.
Els gegants nord-americans no havien guanyat mai tants diners al llarg de la seva història: el segon trimestre, Exxon va obtenir gairebé 17.600 milions d’euros, i Chevron, més de 10.000 milions. Però també la festa també continua a Europa. Shell es va anotar més de 17.000 milions de beneficis, i TotalEnergies, gairebé 6.000 milions de beneficis. “És la revenja de la vella economia”, va dir Jeff Currie, de Goldman Sachs.
Aquestes empreses no només s’han aprofitat de les cotitzacions elevades als mercats del cru dels últims mesos, sinó que, a més, part dels seus clients han estat subvencionats: l’OCDE ha calculat que els seus estats membres basaran directament el consum de combustibles fòssils entre l’octubre del 2021 i finals del 2022 per un valor de 165.000 milions d’euros.
Tot i això, podríem ser a prop del punt àlgid de la festa, i no és del tot clar si aquesta eufòria serà de la mateixa intensitat els pròxims mesos, ja que els comptes estan dopats per una conjuntura extraordinària. “Aquestes empreses no obtenen beneficis addicionals perquè hagin invertit, sinó per la guerra”, afirmava Jacob Kirkegaard, del German Marshall Fund de Brussel·les.
D’entrada, el preu del petroli, que es va disparar, al principi per la pressió de la demanda acumulada després dels confinaments i després pels problemes d’oferta arran del conflicte militar a Ucraïna i les seves relatives sancions, ja ha començat a afluixar. Els preus internacionals del cru van superar els 120 dòlars per barril entre l’abril i el juny, un màxim de 14 anys, però des de llavors han caigut un 20%. Els marges de refinació dels Estats Units també s’han desinflat una mica des que van tocar màxims històrics.
En segon lloc, cal tenir en compte que per l’efecte de la pujada dels carburants, que van aconseguir cotitzacions mai vistes tant als EUA com a Europa, alguns consumidors poden començar a replantar els seus hàbits i, fins i tot, les seves ganes de conduir, especialment quan s’acabin els ajuts. No s’ha de subestimar l’impacte de la inflació, que no només altera el cistell de consum, sinó també el consum energètic. “Dues terceres parts dels nord-americans han canviat els seus hàbits de conducció i el seu estil de vida, i la gran majoria han optat per conduir menys o combinar els encàrrecs”, declarava Andrew Gross, portaveu de l’Associació d’Automobilistes Nord-americans (AAA).
En tercer lloc, encara que la transició energètica estigui vivint un moment de pausa i incertesa, el camí cap a un món amb menys combustibles fòssils està marcat. Les crides dels governs a reduir el consum energètic a llarg termini podria incidir en els comptes actuals de les petrolieres, almenys pel que fa a les seves divisions de negoci fòssils. Hi ha
El quadre és canviant: l’alta inflació i els nous impostos són incògnites per al futur
una dada significativa: tant Chevron com Exxon dediquen aquests guanys extres a reduir el seu deute, distribuir dividends o recomprar accions més que no pas noves inversions.
Finalment, no s’ha d’oblidar el tema fiscal. Espanya ha anunciat un impost sobre les energètiques, igual que Itàlia i Regne Unit. El debat està obert i, de fet, podria obligar les empreses a dur a terme provisions. “Si tot l’any fos festa, passar-s’ho bé seria més avorrit que treballar” (William Shakespeare). ●