Una sentència alerta del risc que corren els habitatges amb rètols d’“Es ven”

L’Audiència de Barcelona ha confirmat la sentència condemnatòria contra tres extorsionadors, d’entre 28 i 31 anys, que han fet de l’ocupació de pisos el seu modus vivendi. No es tracta de persones que envaeixin una propietat aliena per extrema necessitat, sinó per fer xantatge als propietaris i no alliberar l’habitatge fins a aconseguir una “compensació econòmica”.

Això va ser el que va passar, diu la resolució, a començaments del 2017. Els tres acusats, dos d’ells amb antecedents, van forçar els panys de dos entresols en una finca del Raval. Els pisos, recorda la secció vuitena, que presideix la magistrada María Otero, “estaven acabats de rehabilitar, moblats i amb una televisió cadascun”. No va ser una elecció a l’atzar, sinó molt calculada. Els acusats sabien molt bé què feien.

Els immobles estaven a la venda per 300.000 euros cada un. Dos compradors estrangers s’hi havien interessat i havien abonat un 10% del preu total en concepte d’arres. La llei estableix que, en cas que l’adquisició no s’executi, la immobiliària ha d’indemnitzar els frustrats compradors amb el doble de la quantitat entregada com a fiança, és a dir, en aquest cas 60.000 euros per habitatge.

La sentència subratlla que, malgrat que les arres ja s’havien lliurat, “el rètol d’Es ven amb el número de telèfon de la immobiliària continuava penjat de la façana”. Mala peça al teler. Els extorsionadors van trucar, van esbrinar que els pisos ja tenien comprador i van actuar en conseqüència. Quan la immobiliària va voler que marxessin va topar amb una actitud “prepotent i agressiva”.

Els inquilins indesitjats van donar una versió estrafolària i van intentar fer veure que els estafats havien estat ells. “Un senyor amb vestit que passava pel carrer” els va donar les claus dels pisos, però no del portal, a canvi de fiances de 3.000 euros. Tots tres acusats ocupaven un dels entresols (per cert, amb un gos de les anomenades races perilloses) i asseguraven que a l’altre hi havia una noia embarassada.

En una escena surrealista i gairebé divertida, si no fos perquè la immobiliària estava a prop de la fallida i necessitava peremptòriament completar la venda, el líder del grup va fer veure que parlava amb aquella suposada dona, però era evident que a l’altra banda de la porta no hi havia absolutament ningú. Aviat, però, van mostrar les seves veritables intencions: “Sabem que els heu venut per 300.000 euros”.

Van exigir –i van obtenir– 8.000 euros per anar-se’n. Es van emportar, això sí, dos televisors. La sentència confirma la condemna que se’ls va imposar en primera instància “per coaccions amb la modalitat agreujada d’impedir el gaudi de l’habitatge” i pel robatori dels televisors. Els acusats amb antecedents han rebut tres anys i deu mesos de presó; el debutant, un any i dos mesos. Hauran de tornar els diners. ●