Economia de guerra

Un dels missatges que es van enviar la nit que celebràvem l’entrada el 2020 va ser el gens original “Feliços anys 20”. Quinze dies després, un temporal històric anomenat Gloria ens va fer trontollar i ens va mostrar la creu de la crisi climàtica. Dos mesos i mig després, el món es tancava per la pandèmia de la covid. El president del Govern central va sortir a la televisió per instaurar l’estat d’alarma, hi va haver restriccions de llibertats mai vistes en democràcia com el toc de queda i ens van confinar durant mesos. El que havia de durar quinze dies es van convertir en dos anys de restriccions i de dol pels més de 100.000 morts que va causar el maleït virus a Espanya. Vam començar el 2022 amb l’esperança de deixar enrere aquell malson, però vam oblidar que continuàvem als “feliços anys 20”. Així doncs, va esclatar la guerra d’Ucraïna i tot se’n va anar en orris un altre cop. El preu de l’energia i la inflació s’han disparat i hi ha una por fundada d’un hivern molt dur. Tant és així que les autoritats europees i espanyoles ens parlen d’economia de guerra i d’imposar-nos restriccions que no es veien des de la Segona Guerra Mundial.

Passarem més calor als locals públics, més fred quan arribi l’hivern i veurem les ciutats més fosques. De moment, tot sembla un esforç superable amb un ventall o una manteta, però als països del nord d’Europa necessitaran alguna cosa més per abrigar-se. Els missatges dels mandataris són inquietants perquè les seves crides a la calma contrasten amb les cares de preocupació per una recessió econòmica que treu el nas a la cantonada. Per això, des del president Sánchez fins a la presidenta Von der Leyen parlen sense embuts que les limitacions anunciades aquesta setmana, que duraran més d’un any, no seran les úniques i donen per fet que arribaran més restriccions. En vista d’un panorama tan poc encoratjador no és estrany que el consum de les famílies segueixi a bon ritme aquest estiu. Com vam dir aquí fa unes setmanes, s’ha imposat el clàssic carpe diem i es viu l’estiu com si fos l’últim d’una època. I sembla que serà així tret que un miracle ens porti uns feliços anys 20 que encara no han aparegut per enlloc.