La Vanguardia (Català-1ª edició)
La guerra dels 90 km/h
Molts departaments francesos permeten més velocitat per la pressió popular
Poder circular ràpid és encara, per a alguns, sinònim de llibertat individual. No importa que siguem a les portes d’una emergència energètica i que tots els governs europeus prenguin mesures per fomentar l’estalvi. A França, però, es dona la gran paradoxa que cada vegada hi ha més departaments – equivalents a les províncies espanyoles– que estan decidint, davant la pressió ciutadana, elevar de 80 a 90 quilòmetres per hora el límit de velocitat a les carreteres de doble sentit, que suposen la major part de la xarxa viària exceptuant les autovies i autopistes.
Molts francesos, sobretot de zones rurals, van veure com un intolerable afront la imposició del màxim de 80 quilòmetres per hora a les carreteres departamentals. Ho va decidir el primer govern d’Emmanuel Macron i va entrar en vigor l’1 de juliol del 2018. Ja llavors el president de la República no ho veia clar. Els seus assessors l’advertien que seria una mesura impopular que li costaria vots. Però va guanyar el pols el primer ministre de l’època, Édouard Philippe, convençut que la reducció de la velocitat màxima en deu quilòmetres per hora evitaria accidents i salvaria vides.
Durant la revolta dels armilles grogues, que va començar el novembre del 2018, la limitació de velocitat formava part del memorial de greuges. El Govern no només havia decidit aplicar l’ecotaxa per als carburants –després anul·lada–, sinó que obligava els automobilistes a posar el peu al fre. Pels armilles grogues, molt presents a la França suburbana i rural, el límit de 80 quilòmetres hora era vist com un altre exemple del menyspreu que retreuen a l’oligarquia parisenca cap a la França perifèrica, cap a la població que viu a les províncies i en zones rurals despoblades i privades de serveis públics. Aquesta gent sol fer molts quilòmetres en vehicle individual per raons de feina, per anar a comprar, al metge o a fer tràmits administratius. Per a ells el preu dels carburants és una cosa molt sensible. Obligar-los a anar més lents, un càstig. Els partits d’extrema dreta solen ser els més proclius a tenir en compte aquestes angoixes i a explotar-les a les campanyes electorals.
El desembre del 2019 es va promulgar la llei d’Orientació de les Mobilitats (LOM), que va autoritzar els departaments a tornar al límit de 90 quilòmetres per hora, sempre que es complissin certes condicions. Fins ahir, ja eren 45 els departaments que havien apujat el límit de velocitat o que han anunciat que ho faran ben aviat. Entre els últims hi figura Puyde-Dôme, al massís Central, una regió muntanyosa. Ja són 53.000 els quilòmetres de carreteres on es torna a autoritzar circular a fins a 90 quilòmetres per hora.
N’hi ha que consideren un error la marxa enrere generalitzada, més encara en l’actual conjuntura energètica. Els ecologistes introdueixen periòdicament en el debat la necessitat d’endurir el límit de velocitat a les autopistes, que sol ser de 130 quilòmetres per hora. D’altres estan eufòrics, entre els quals la Lliga de Defensa dels Conductors (LDC), un influent lobby que ha presentat batalla per relaxar el límit de velocitat. El seu objectiu és “la retirada integral i definitiva” de la norma dels 80 quilòmetres per hora a tot el territori nacional.
En aquests anys, l’LDC ha rebatut, punt per punt, tots els arguments inicials per moderar la velocitat. L’organització va qüestionar els mètodes científics d’un estudi oficial segons el qual, durant la vigència del límit a 80 quilòmetres per hora, es van salvar 349 vides. Per a l’LDC, el marge de deu quilòmetres per hora per trepitjar l’accelerador té un impacte mínim en els accidents i la mortalitat, que atribueixen en primer lloc al consum d’alcohol o drogues, la somnolència, les distraccions per l’ús del mòbil, el mal estat de la carretera o les condicions meteorològiques. Tampoc no accepten que es moderi de manera significativa el consum de carburant o que es redueixi el soroll. Segons el seu propi estudi, la mesura que va prendre el Govern només produïa un
El límit de 80 quilòmetres per hora era un altre dels greuges que denunciava la revolta dels ‘armilles grogues’
estalvi mitjà de fins a 8 euros a l’any per automobilista i baixava un decibel el soroll.
La pròxima croada de la Lliga de Defensa dels Conductors és aconseguir que s’anul·lin els plans per prohibir, l’any 2035, la fabricació de cotxes amb motor tèrmic. A qui els agrada rodar de pressa tampoc no els sol molestar l’olor de gasolina, un factor consubstancial de tota una cultura i una època. ●