I això qui ho paga?

El cap de Sant Sebastià entra al mar com l’alta proa d’un buc. Josep Pla s’hi acostava sovint des de Palafrugell, en les seves passejades de 1918 i 1919, anys en què, a causa de la mortal epidèmia de grip, van tancar la universitat. De vegades, des de l’alt promontori, entre la vella ermita i el far, contempla el cap de Begur “de color de plom clar”. S’entreté admirant el vol somnolent de les gavines, el pas de dos bergantins empesos pel vent de gregal, el fum adormit de les cases llunyanes, els colors del cel i del mar, que a l’hivern, enllustrats pel vent, tenen una qualitat de vidre; però que, amb la calor, com passa exageradament en aquest nostre estiu infernal, estan velats per la cremosa calitja. Camina tot sol. Flaira l’olor de les pinedes, admira les vinyes i observa els formidables roquissars verticals que cauen sobre el mar. Corprès per la pau que es respira a

“La solitud de Sant Sebastià em faria l’efecte d’una malaltia”, escriu Pla

l’ermita, sent “el pes inclement” de la natura, que el fa posar molt nerviós. Se’n cansa de seguida. “La solitud de Sant Sebastià em faria l’efecte d’una malaltia”, escriu.

Cent anys llargs després, aquella natura, encara imponent, ja no és solitària: ha estat perfectament turistificada. La carretera que puja des de Llafranc és plena d’envejables cases amb jardí, que roben espai al pendent. L’ermita és ara un hotel encisador i un restaurant recomanable. La llum del far encara guia els navegants, que ja no són bergantins, sinó iots, creuers i bucs. S’han excavat unes restes ibèriques, que no visita ningú. La panoràmica sobre el Mediterrani, amb els espadats recoberts d’ullastres i llentiscles, i la petita cúpula de vidre del far presidint l’escena, encara conté la bellesa que Pla va saber descriure. Als visitants els encanta quedar-s’hi a dinar. Si van curts de butxaca, en faran prou amb les vistes, que, tanmateix, encara fan posar nerviós més d’un. Ho dic perquè l’altre dia els bombers van haver de rescatar un noi que s’havia barallat allà dalt amb la nòvia. Enfurismat i havent destruït l’interior del cotxe, va voler baixar fins al mar per un penya-segat. Va quedar atrapat entre les roques i l’aigua. Un seu amic va avisar els bombers, que el van trobar gràcies a un dron i el van rescatar amb un helicòpter. Segur que Pla preguntaria: “I tot això, qui ho paga?”. ●