Icones del segle XX

Al’estiu es fan més fotos. Les vides ja s’expliquen amb fotos, igual que la història contemporània. Encara que a Goya, Napoleó o Beethoven no els va arribar la fotografia. La història en imatges comença amb la guerra de Crimea i la misèria de la classe obrera a Anglaterra.

Algunes fotos han passat a ser icòniques. La disputa sobre quines serien les més representatives del segle XX passat

–que no acaba de passar, vista la nova guerra freda– seria llarga, però amb remarcables coincidències. Entre d’altres, sortirien a concurs les següents fotografies. El Titanic després de l’avarada. Lenin, tors cap endavant, arengant la massa a Moscou el 1918. El flamant Empire State Building. Picasso ultimant el Gernika. Un Einstein al·lucinat traient la llengua. Una família americana davant del televisor acabat d’estrenar. La foto d’unes criatures fugint de la matança de My Lai al Vietnam. La mirada frontal de Frida Kahlo. Un soldat francès aguantant un crani en una trinxera de la Primera Guerra Mundial. Un primer pla de Marilyn Monroe. Gandhi, dret, amb túnica i sandàlies. Els Beatles travessant Abbey Road. El filòsof JeanPaul Sartre amb bufanda i pipa. Els nens de l’Holocaust, amb vestit de ratlles rere un filat. El bolet nuclear. El Che per

Alberto Korda a l’Havana. L’aiatol·là Khomeini davant dels guàrdies de la revolució islàmica. Dani el Roig rient a un policia el Maig del 68. Stalin, Truman i Churchill a Potsdam el 1945. El milicià a qui han disparat a la guerra civil espanyola, per Robert Capa.

No obstant això, la icona més transcendent del segle XX, potser fins avui, no és a la llista anterior. Es tracta de la foto Earthrising: la sortida de la Terra, captada des de la Lluna per Bill Anders durant la missió de l’Apollo 8 el 1968. Per primera vegada en la història es té una visió general de la nostra Magna Mater. Contemplant-la, cal concloure l’absurditat de les fronteres i que ma lament que sabem viure en un planeta que és un diamant al firmament. Per què maltractem la nostra Gran Mare? És una foto, doncs, amb pigment revolucionari. ●