Els avis, cangurs ‘full time’

Ara fa un any que el papa Francesc convocava una jornada mundial d’Avis i Persones Grans. Ho va fer aprofitant l’avinentesa de la diada de Sant Joaquim i Santa Anna, pares de la Verge Maria (i, com a tals, avis del Nen Jesús). En aquest encontre, va fer una sentida crida al diàleg entre nets i avis. Malgrat una crisi endèmica, el mercat laboral segueix un curs sempre allunyat del rum-rum educatiu. L’un i l’altre solen anar amb el pas canviat. És en aquest caliu que brilla estel·larment la figura dels avis. Amb una força, però, no sempre prou ponderada. Així, a banda de trobar genial la idea papal, crec que caldria fer-los un monument. El seu paper/disponibilitat com a cangurs full time mereix això i molt més.

Aquests darrers anys, la creixent incorporació femenina al mercat laboral i els canvis al nucli de la família tradicional han comportat un seguit de canvis. Paral·lelament, la presència dels nets rejoveneix i il·lusiona la figura dels avis. Oblidem-nos, tanmateix, de l’excusa de la pressió mediàtica de la moral: en molts casos se’n fa un abús. Ja no es tracta només de dur-los al col·legi i d’anar-los a recollir. Les àvies es veuen obligades a preparar la carta del menú... Com que el papa i la mama encara treballen, toca fer hores extres. Pretenc obrir un petit debat. Que cadascú en faci la pròpia anàlisi. En qualsevol cas, el meu reconeixement i felicitació a tots els avis que s’hi puguin sentit identificats o reflectits. Que per molts anys puguin fer obres com aquestes! La tradició i l’etimologia diuen que tots els noms d’origen jueu amaguen un rerefons. Joaquim significa “Déu prepara” i Anna, “gràcia”. Ací, no voldria caure en cap mode carrincló o arcaic. Tan sols em guia la idea de pautar punts de reflexió i animar perquè la figura de la gent adquireixi una major visibilitat. Més enllà de l’àmbit purament familiar.

Josep Ballbè i Urrit

Terrassa