La Vanguardia (Català-1ª edició)
La Copa de l’Amèrica accelera la reforma del Port Olímpic
L’Ajuntament avança dos anys la transformació de la zona de restaurants perquè estigui a punt l’estiu del 2024
L’elecció de Barcelona com a seu de la Copa de l’Amèrica ha revolucionat els plans de renovació del Port Olímpic. El projecte que s’havia d’executar per fases durant un llarg període de renovació s’encavalcarà els pròxims mesos per escurçar dos anys les obres i arribar a la competició esportiva, l’estiu del 2024, amb l’espai totalment arreglat.
El cessament de l’activitat de restaurants tan mítics com El Cangrejo Loco i La Barca del Salamanca no estava previst fins al 2024, com a mínim, però amb el nou calendari hauran de cessar la seva activitat a finals d’aquest mateix any per començar les obres a començaments del vinent i tenir-ho tot enllestit quan arribin els equips de vela i els seus aficionats a la capital catalana. Una inversió de 15,9 milions a través de l’empresa municipal BSM suposarà la remodelació integral del moll de Gregal. Els envelats actuals i clàssics interiors amb fotos de famosos penjades donaran pas a un espai gastronòmic d’arquitectura oberta en espais diàfans, amb sostres alts i grans finestrals amb vista a la platja de la Nova Icària per als més privilegiats.
El rentat de cara suposarà també una renovació de l’oferta gastronòmica amb onze restaurants: quatre seran a la planta superior, amb un voladís que farà sentir els comensals pràcticament sobre el mar. Els altres set seran a la planta inferior, amb vista al port esportiu. Allà mateix hi haurà també tres petits espais gurmet que vendran productes alimentaris. Els ocupants s’escolliran mitjançant concurs públic per configurar una proposta que es complementi i que combini restaurants de menú assequible amb locals de preus més elevats i que aspirin a colar-se a les classificacions on tots volen ser. L’objectiu, segons el primer tinent d’alcalde, Jaume Collboni, és “reconciliar el Port Olímpic amb el públic local” mitjançant un model que compta amb l’aprovació explícita del Gremi de Restauració de Barcelona.
El nou espai s’ha batejat com el “balcó gastronòmic del Port Olímpic" i també suposarà una millor integració urbanística. A més a més, quatre grans pèrgoles fotovoltaiques s’instal·laran en unes cobertes verdes dels restaurants, i reduiran així la despesa energètica de la instal·lació i faran ombra als nous racons que es volen generar per als que només volen passejar pel front litoral de la ciutat.
La transformació de la zona de restauració s’afegirà als treballs al dic d’abric i a les obres que ja estan en marxa on abans hi havia alguns dels locals de lleure nocturn més indesitjables de la ciutat. Al seu lloc, el moll de Mestral donarà cabuda a locals comercials i oficines per a empreses relacionades amb el món del mar i l’anomenada economia blava. ●
Aquests dies el riu Tíber flueix amb poc cabal, però molt ple de rumors. Algun papa va acabar sent llançat a aquestes aigües. Per exemple, Formós, que, sent ja un cadàver, va ser desenterrat per ordre d’Esteve VI, que, per cert, va morir estrangulat. Formós va ser revestit amb els ornaments papals i establert en un tron perquè escoltés còmodament la sentència. Va ser declarat culpable d’usurpació i el seu cadàver va ser amagat en un lloc segur. Després, quan Teodor II va ser elegit papa, el van tornar a jutjar, van calar foc al cadàver i al final les restes van ser donades al riu Tíber.
A Roma aquests dies es parla molt del llibre Il monastero, del periodista Massimo Franco, editorialista polític del Corriere della Sera. El títol té a veure amb el monestir Mater Ecclesiae, ubicat als jardins vaticans, on viu, reflexiona o reflexionava lúcidament Benet XVI. Entre Mater Ecclesiae i Santa Marta, aquella república, on viu el papa Francesc, hi ha poca distància física, però molta distància intel·lectual, responsable i lúcida. Realment hi ha un abisme que alguns encara s’entossudeixen a negar. A Mater Ecclesiae es pensa en la religió. A Santa Marta només es pensa en la política. Per tant, al Vaticà hi ha allò que alguns han definit com un “cisma subcutani”.
En alguns cenacles romans molt ben informats i influents i, sens dubte, gens sectaris, se sap des de fa temps que el papa Francesc és una persona ressentida i populista, que aspira i treballa perquè el centre del poder catòlic passi de Roma, que és Europa, a, per exemple, Buenos Aires, que és Llatinoamèrica. I potser
Els onze restaurants que s’instal·laran al renovat “balcó gastronòmic” seran escollits per concurs públic
En alguns cenacles romans se sap que el papa Francesc és una persona ressentida i populista
el papa Francesc no pot evitar que els dictadors populistes d’esquerres li resultin simpàtics perquè és jesuïta. El seu complex intel·lectual gairebé és tan gran com el seu menyspreu a Europa, que en certa ocasió la va definir com “la nonna sterile”, és a dir, l’àvia estèril. Com diu Massimo Franco, va ser una anomalia que Benet XVI renunciés al papat i va ser una altra anomalia que elegissin el papa Francesc, promogut per la “màfia di San Gallo”, definida així per un dels seus membres, el cardenal Godfried Danneels. Sempre que veig actuar el papa Francesc, recordo el que cert nunci apostòlic em va dir a Turquia: “Quan un jesuïta arriba a un país budista, es converteix en el budista més important. Si arriba a un país àrab, es converteix en l’islamista més actiu. I així successivament”.
El Memorandum Demos, atribuït a un cardenal, també s’ha convertit en lectura obligada. S’hi prova de demostrar que el papa Francesc és un desastre, i que també ho és per a l’Església. I, mentrestant, l’home que va definir Europa com una àvia estèril i que, al principi, quan es va definir com a furbo, és a dir, astut, va dir que, si fos així, renunciaria al lloc i es retiraria a l’Argentina, ja ha declarat que se n’aniria del Vaticà, però no pas de Roma. El palau del Laterà, al costat de l’arxibasílica –això va dir– li sembla una bona destinació. Convé recordar que, antigament, va ser seu papal.